Sembla que l’autor del llibre de l’Eclesiastès està de tornada de tot, i d’altra banda s’adona que segons com es viu tot es torna buit; ¿potser és que mai no has estat rebregat pel sofriment? Per exemple diu això: «Tots els rius corren cap al mar, però el mar no s’omple mai, i ells no paren de córrer al lloc on han anat sempre»: ¿Quina sensació et fa sentir això?
Senyor, que aprengui a valorar el que m’envolta com ho valores Tu.