Avui, dia 22 de març, celebrem la festivitat: sant Zacaries, papa; i de sant Epafrodit, laic.
Sant Zacaries, papa
Zacaries, nascut a la Calàbria bizantina, fou elegit papa per unanimitat en el 741. Era una època en què la situació de la ciutat de Roma era molt delicada, però aconseguí imposar-se sobre les pretensions expansionistes dels sobirans llombards que volien tornar a envair la ciutat eterna, alhora que intervenia diplomàticament en les disputes dels francs merovingis ajudant a instaurar els carolingis, que reformava l’organització eclesiàstica franca i combatia teològicament aquells bizantins que defensaven la doctrina iconoclasta.
A Roma restaurà moltes esglésies, feu fundacions a favor dels pobres, acollí monjos bizantins exiliats per la seva defensa del culte a les imatges, i també rescatà esclaus venuts als sarraïns. Morí en març del 752.
Sant Epafrodit, laic
Epafrodit era un cristià de la ciutat de Filips molt estimat per l’Apòstol Pau, que la comunitat filipenca va enviar-li quan Pau estava a la presó a principis dels anys seixanta del segle I, perquè li portés una ajuda (que pel que diu el mateix Pau, devia ser considerable). En el viatge Epafrodit caigué malalt i va estar a punt de morir. Un cop restablert, Pau li va encarregar de dur als filipencs la carta del Nou Testament adreçada a aquella comunitat i en la qual l’Apòstol no estalvia lloances al seu amic, qualificant-lo com a “germà, col·laborador i company meu en el combat”. Epafrodit fou membre actiu i missatger d’una comunitat cristiana agraïda que ajuda en els temps difícils al seu evangelitzador.