Avui, dia 22 d’octubre, celebrem la festivitat de: santes Nunilona i Alòdia, màrtirs; de les santes Maria Salomé i Maria de Cleofàs; i la de sant Joan Pau II, papa.
Santes Nunilona i Alòdia, màrtirs
Segons la llei musulmana, els fills de pare musulmà i mare cristiana havien de ser musulmans; si no, es considerava apostasia, que era condemnada amb la mort. Aquest és el cas d’aquestes dues germanes; Nunilona (diminutiu de Núria) i Alòdia (que significa cosa preciosa), filles de pare musulmà i mare cristiana. Les lleis àrabs obligaven a l’educació musulmana a menys que els dos progenitors fossin cristians i, per tant, les dues germanes haurien de professar la fe islàmica. No obstant això, com que la mare s’encarregava de la seva educació i el seu pare va morir quan encara eren unes nenes, les va anar instruint en la fe cristiana.
Quan encara eren adolescents va morir també la mare, i el seu oncle, musulmà, tement tenir a casa dues cristianes i per apropiar-se dels abundants béns de les joves, les va delatar davant del jutge. Aquestes van mantenir-se fidels a la seva fe cristiana malgrat els afalacs i amenaces: “cristianes som; creiem en Crist, Fill de Déu, i l’adorem, segons ens va criar la nostre mare, que ens va educar cristianament. Ara, per la fe en Jesucrist, abans preferim morir per viure amb ell felices per sempre, que habitar aquí amb vosaltres i ser després turmentades a l’infern, cremant sense fi”. Així van ser portades a la plaça pública d’Osca on van sofrir martiri degollades, el 21 o 22 d’octubre de l’any 851. Els seus cossos foren traslladats més tard, al monestir de Sant Salvador de Leyre.
Santes Maria Salomé i Maria de Cleofas
Avui, recordem les dues dones que juntament amb Maria Magdalena, anaren al sepulcre, a ungir el cos de Jesús, i reberen el primer anunci de la resurrecció. Salomé és la dona de Zebedeu pescador de Betsaida, i la mare dels apòstols Jaume el Major i Joan Evangelista. Maria de Cleofàs, és més difícil d’identificar. Sigui com sigui, formaven part del grup de dones que acompanyaren Jesús, en la seva predicació per Galilea, i que van continuar al costat seu, fins al peu de la Creu en el Gòlgota.
Sant Joan Pau II, papa
Karol Jozef Wojtyla, nom de naixement de Joan Pau II, és fins avui, l’únic papa polonès en la història. Nascut el 1920 a Wadowice, Polònia, patí la invasió nazi del seu país, i assistí als cursos de formació del seminari clandestí de Cracòvia. Després de la guerra continuà els seus estudis i fou ordenat en 1946, i en 1964 fou ordenat arquebisbe de Cracòvia i cardenal tres anys després.
En 1978, després de la prematura mort de Joan Pau I, fou elegit el papa 264 de l’Església catòlica. Va començar un pontificat actiu, i en diàleg amb el món contemporani, que durà gairebé 27 anys. Ha estat el tercer més llarg després de sant Pere i Pius IX. Juntament amb Joan XXIII, ha estat un dels pontífexs, més decisius de l’església dels nostres dies. Cèlebres són les paraules de l’homilia d’inici del seu pontificat: “No tingueu por!”.
Va ser un papa viatger per portar l’Evangeli arreu: feu un total de 104 viatges apostòlics ajudat per les 11 llengües que coneixia; inicià les Jornades Mundials de la Joventut; més de 17 milions de pelegrins van assistir a les 1166 Audiències Generals dels dimecres. Publicà 14 encícliques i se li atribueixen 5 llibres. Morí en el 2005 i fou canonitzat el 2014. La festa litúrgica és l’aniversari del començament del seu pontificat.