La gran riquesa de l’Església és quan prenem consciència, llegint la carta als cristians d’Efes, que cadascú és necessari en la vocació rebuda «segons la mesura de la generositat del Crist. És ell qui ha fet a uns el do de ser apòstols, a d’altres el de ser profetes, a d’altres el de ser evangelistes, pastors o mestres.» Tot perquè formem un sol cos i un sol esperit, com és també una sola l’esperança que neix de la vocació rebuda. ¿Com vius la teva vocació que t’ha d’empènyer a la comunió?
Senyor, gràcies per obrir-me les portes a la comunió amb Tu i amb els germans.
