Avui, dia 21 d’abril, celebrem la festivitat: de sant Anselm, bisbe i doctor; i sant Apol·loni de Roma, màrtir.
Sant Anselm de Canterbury, bisbe i doctor
Nascut el 1033 a la Vall d’Aosta, al nord d’Itàlia, fou monjo benedictí, teòleg, filòsof escolàstic i abat de Bес (Normandia), on residí la major part de la seva vida. Hagué de deixar el seu monestir per esdevenir arquebisbe primat de Canterbury, on s’hagué d’oposar al rei d’Anglaterra per defensar la llibertat de l’església, cosa que li valgué dos exilis
Sant Anselm es distingí com a predicador, reformador i iniciador. Els seus anys més fructífers intel·lectualment foren els passats a Bec. És un dels fundadors de la teologia escolàstica, al qual la tradició cristiana li atribueix el títol de “doctor magnífic”. El seu pensament teològic consisteix en una recerca ardent de Déu, a la llum de la intel·ligència i de la fe; representa un afany de racionalització sense perdre el caràcter contemplatiu. Esdevingué el millor exponent del pensament monàstic del segle XI. El lema més conegut és: “no busco comprendre per a creure, sinó que crec per arribar a comprendre”. Les seves obres més conegudes són el Monologuion (soliloqui) i el Proslogion (col·loqui) dedicats a demostrar l’existència de Déu a posteriori i a priori respectivament.
Morí un 21 d’abril l’any 1109. Venerat com a sant per les esglésies catòlica i anglicana, fou canonitzat en 1163 i proclamat doctor de l’Església Catòlica el 1720.
Sant Apol·loni de Roma, màrtir
Patrici romà d’un cert relleu dins la societat romana, conegut per la seva cultura, i que, en temps de l’emperador Còmmode, vers l’any 185 fou denunciat com a cristià probablement per un dels seus esclaus. Defensà amb eloqüència la seva fe amb un elaborat discurs davant el Senat: “Els decrets dels homes no poden suprimir el decret de Déu. Nosaltres no ho trobem feixuc el morir pel Déu veritable, perquè mitjançant Ell som el que som; per no morir d’una mala mort ho suportem tot amb constància. Siguem vius o siguem morts, som del Senyor”. Durant el procés que se seguí contra ell, afirmà que cada dia pregava per l’emperador, que regna a la terra per la sola voluntat divina. Fou condemnat a la decapitació.