El llibre de Daniel ens conta que Azaries, quan va ser llençat al foc va fer una gran i llarga pregària, en la qual recorda l’amor de Déu envers el seu poble, però ara aquest no té res de material per oferir: li ofereix el cor, perquè de nou es compadeixi i salvi el seu poble. Fins ara hem assajat una pregària personal a partir de la pròpia experiència individual. Per què no assagem de pregar en nom de tots?
Vet aquí una proposta extreta d’aquesta pregària d’Azaries: «Senyor, per culpa dels nostres pecats, som el més petit de tots els pobles…Però accepteu el nostre cor penedit i el nostre esperit humiliat. Que aquest sigui agradable a la vostra presència. Per la vostra paciència i el vostre amor, sigueu bondadós amb nosaltres».