Salomó fa una pregària on reconeix que la immensitat de Déu no pot ser continguda per ningú, ni per res, ni tampoc, per tant, pel temple esplèndid que s’ha construït. Al final fa aquest súplica: «Des del lloc on residiu dalt del cel, escolteu les súpliques del vostre servent i d’Israel, el vostre poble, i perdoneu les seves culpes»; oi que fàcilment aquesta pregària me la puc fer meva?