No podem oblidar que el text d’avui l’hem de llegir com si fos una mena de pròleg de l’evangeli que ens parla dels administradors fidels que, amb llibertat, fan créixer allò que administren. Per tant, no és tant l’elogi de la bona esposa d’una manera genèrica, com l’elogi del treball que, amb autonomia i responsabilitat, duu a terme; el text diu: «es procura la llana i el lli, que les seves mans transformen com vol. Pren a les mans la filosa, i els seus dits agafen el fus. Obre les mans als pobres, allarga el braç als indigents». Nosaltres com la dona que ens presenta el llibre dels Proverbis som responsables del creixement de la fe, l’esperança i l’amor. Ara que estem a finals del cicle litúrgic què n’hem fet de la fe, l’esperança i l’amor?
Senyor, que sempre sigui digne de la confiança que m’heu donat.