El relat d’avui ens presenta la vocació de Jeremies. Ell era conscient de la seva immaduresa, per això diu: «Ah, Senyor, Déu meu, no sé parlar: encara sóc un noi». Però Déu replica: «No diguis que ets un noi… No els tinguis por: jo et faré costat». A vegades ens sentim ben poca cosa, incapaços de saber respondre adequadament; potser no tenim prou present que el Senyor és al nostre costat; i el que convenç més no és la capacitat de dir un bell discurs, sinó el convenciment amb què es diuen les coses de Déu; això només és possible si tens present que és al teu costat.
Senyor, no t’apartis de mi.