Jerusalem, (la referència que tenia tot creient, en els temps que el poble d’Israel se sentia especialment afeixugat a causa de l’exili, o per la manca de resultats visibles en el seu assentament com a poble) és vista com una mare, «sereu alletats amb l’abundància del seu consol, i xuclareu les delícies de la seva llet». ¿Als nostres temps podríem veure l’Església, com Jerusalem ho era pels israelites? Perquè la tinguis com a mare, què hi trobes a faltar? En què veus que es comporta i la tens com a mare?
Senyor, que sempre, en la teva Església, sàpiga trobar paraules de consol i aliment per a la vivència joiosa de la meva fe.