Avui, dia 20 de juliol, celebrem la festivitat de: el profeta Elies, de l’Antic Testament; de santa Margarida d’Antioquia, verge i màrtir; i la de sant Aureli de Cartago, bisbe.
Sant Elies, profeta de l’Antic Testament
Gran profeta que apareix enmig de la història del poble d’Israel per reivindicar el nom de Déu, davant la idolatria i la injustícia. El nom d’Elies significa “el Senyor és el meu Déu”. Menà vida solitària a l’est del Jordà sobre el segle IX aC, i s’abrandà de zel per la fidelitat a l’Aliança en el mont Carmel. El llibre del Siràcida diu d’ell: “Llavors s’aixecà el profeta Elies: era com el foc, i la seva paraula cremava com una torxa” (Sir 40:1). Un exemple sorprenent de la seva força profètica el trobem quan s’enfronta amb els seguidors de Baal en el mont Carmel (cf. 2 Re 18), a la trobada amb el Senyor a l’Horeb en el silenci sonor d’un ventijol suau (cf. 1 Re 19).
Complida la seva missió és endut al cel per un carro de foc (2 Re 2:11-12). Tingué continuïtat primerament en el seu deixeble Eliseu (2 Re 2) i, més tard, en la persona de Joan Baptista (Mt 17:10-13). Representant tots els profetes de l’Antic Testament aparegué al costat de Jesús al moment de la Transfiguració (Mt 17:3).
Santa Margarida o Marina d’Antioquia, màrtir
Segons l’hagiografia clàssica, en el segle III, era filla d’un sacerdot pagà i conegué la fe mitjançant la seva dida, batejant-se a l’edat de 12 anys. És una màrtir d’Antioquia de Síria, que fou martiritzada i decapitada durant les persecucions de finals del segle III. Fou molt popular durant tota l’edat mitjana.
La llegenda àuria explica que a la presó fou visitada pel diable en forma de drac que se l’empassà, però ella, armada amb una creu, aconseguí sortir-se’n. Per això se l’acostuma a representar amb un drac als peus i a ser invocada per les dones embarassades per tenir un bon part.
Sant Aureli de Cartago, bisbe
Vers l’any 391 o 392, després que Agustí rebés el bisbat d’Hipona, Aureli fou ordenat bisbe de Cartago, que comportava ser primat o patriarca d’Àfrica, essent un dels prelats més importants de l’Església. Malgrat que l’església africana estava fortament dividida per heretgies donatistes i pelagianes, així com la permanència de costums pagans, treballà amb determinació i amb esperit conciliador per la puresa de la fe cristiana. Va convocar diversos sínodes i concilis dels bisbes africans. Morí l’any 430.