Avui, dia 20 d’agost, celebrem la festivitat de: sant Bernat de Claravall, abat i doctor; i la del profeta Samuel.
Sant Bernat de Claravall, abat i doctor de l’Església
Es tracta de l’home de més importància religiosa i política al segle XII, essent considerat l’últim dels Pares de l’Església, i la síntesi de l’ideal monàstic i cavalleresc.
Nasqué a Dijon (França) cap a l’any 1090. Va entrar amb uns 22 anys al nou monestir de Citeaux, la casa mare de l’orde del Císter fundat quinze anys abans, al capdavant de trenta familiars i amics. Ràpidament, va destacar, pel seu caràcter i la seva intel·ligència. No és estrany, per tant, que amb només 25 anys, l’enviessin a fundar un nou monestir cistercenc de Claravall, un lloc inhòspit de la Borgonya. Per a Bernat, el Císter era el retorn als principis monàstics de senzillesa. Escriví centenars de sermons i cartes, i diversos tractats, els quals el més conegut són els que tracten de la Mare de Déu.
Per a Bernat la vida monàstica s’ha de fonamentar en el treball, la contemplació i la pregària, tenint sempre presents dos grans referents: Jesús i Maria. Crist ho és tot: “quan discuteixes o parles, res té sabor per a mi, si no sento ressonar el nom de Jesús”. I Maria ens condueix a Jesús: “en els perills, en les angúnies, en les incerteses, pensa en Maria, invoca a Maria. Que ella no s’aparti mai dels teus llavis, que no s’aparti mai del teu cor; i perquè obtinguis l’ajut de la seva pregària, no oblidis mai l’exemple de la seva vida. Si la segueixes, no pots desviar-te: si la invoques, no pots desesperar; si penses en ella, no pots equivocar-te”.
Bernat canta l’amor de Déu per l’home i l’amor de l’home per Déu: “¿Vols sentir per què i com hem d’estimar Déu? Ja t’ho diré. El motiu d’estimar Déu és Déu mateix, i la mesura de l’amor ha de ser estimar-lo sense mesura”.
Fou una figura cabdal del segle XII: “els interessos de Déu són els meus (…), res del que es relaciona amb Déu no em deixa indiferent”. El reclamen papes, reis, bisbes i laics, tot desenvolupant una intensa activitat: participa en l’aprovació de la Regla dels Templers, treballa per acabar amb el cisma d’Anaclet, s’oposa als errors d’Abelard, s’enfronta a l’heretgia dels càtars, predica la segona Creuada…
Morí a Claravall el 20 d’agost de l’any 1153 i fou canonitzat en 1174. Pel conjunt dels seus escrits, i per la seva obra restauradora del monaquisme, va ser declarat doctor de l’Església l’any 1830: el Doctor Mel·liflu, el darrer dels Pares de l’Església.
Sant Samuel, profeta de l’Antic Testament
La seva història la trobem en el primer dels dos llibres bíblics que duen el seu nom, ens el mostra com un do de Déu a la seva mare estèril, que el rebrà amb unes paraules de lloança, que després inspiraran el Magnificat de Maria. Cridat per Déu des de jove, com el primer profeta i el darrer jutge d’Israel, Samuel serà un home sempre disposat a realitzar les tasques que Déu li demani, i el portaveu de Déu, davant el poble i els seus dirigents. Serà ell qui, amb dubtes i reticències, obrirà el pas a la monarquia en la persona de Saül. Però després, davant la seva infidelitat, Déu el cridarà a ungir un nou rei, David, l’iniciador de la dinastia d’on en sorgirà el Messies.