Avui, dia 2 de novembre, celebrem la Commemoració de tots els fidels difunts.
Per obra de sant Odiló, abat de Cluny, a finals del primer mil·lenni, s’escampà arreu una commemoració pels difunts l’endemà de Tots Sants. La pregària pels morts enclou la fe en la comunió dels sants, i expressa el caràcter pasqual de la mort cristiana.
Aquest dia és una ocasió propícia per recordar amb l’oració, els nostres éssers estimats i meditar, sobre la realitat de la mort, que la “civilització del benestar” tracta de remoure amb freqüència de la consciència de la gent, submergida en les preocupacions de la vida quotidiana.
Jesús va revolucionar el sentit de la mort. Ho va fer amb el seu ensenyament, però sobretot afrontant Ell mateix la mort. “Morint va destruir la mort”, diu la litúrgia del temps pasqual. “Amb l’esperit que no podia morir -escriu un pare de l’església- Crist va vèncer la mort que matava l’home”. El Fill de Déu va voler d’aquesta manera, compartir fins al fons la nostra condició humana, per obrir-la a l’esperança. En l’última instància, va néixer per poder morir i d’aquesta manera, alliberar-nos de l’esclavitud de la mort.