Avui, 2 de març, celebrem la festivitat: de Santa Agnès de Praga, religiosa; del beat Carles el Bo de Flandes; i la de sant Luci, rei.
Santa Agnès de Praga o de Bohèmia, religiosa
Nasqué el 1211 a Praga, filla del rei de Bohèmia i emparentada amb les principals famílies reials europees. Quan tenia només tres anys fou encomanada amb la seva germana gran a duquessa santa Eduvigis, que les acollí en el monestir de monges cistercenques de Breslau. Als sis anys retornà a Bohèmia i viu amb les monges premonstratenques de Doksany. Quan tenia només nou anys fou promesa en matrimoni amb el príncep Enric VII d’Alemanya, fill de l’emperador Frederic II i conduïda a la cort del duc d’Àustria on visqué cinc anys. Quan tenia 19 anys, l’Emperador Frederic II li va enviar un ambaixador per a conduir-la a Alemanya pel seu casament amb el príncep Enric. Després de refusar amb l’ajut del papa, la proposta matrimonial i assabentant-se Enric els desitjos d’Agnès que volia ser monja, l’alliberà del seu compromís.
Refusant altres pretendents, conegué Agnès les noves formes de vida religiosa iniciades per sant Francesc i santa Clara d’Assís, i fundà amb altres noies nobles un hospital i un monestir de clarisses al costat d’un convent franciscà, per seguir el camí de santa Clara. Agnès viurà en el seu monestir, amb esperit de pobresa i una espiritualitat nodrida per la pregària i centrada en la Passió i mort de Jesucrist. Es conserven quatre cartes d’Agnès. Finalment morí el 2 de març de l’any 1282.
Fou canonitzada en 1989 per sant Joan Pau II que escriví d’ella: “Agnès va servir-se de tal manera dels béns passatgers, que pogué adherir-se als eterns: saciava la fam dels pobres, guaria els malalts, assistia als ancians, estimulava els abatuts, i es convertí d’aquesta manera en portadora de pau, de reconciliació, de consol i d’una nova esperança”.
Beat Carles el Bo de Flandes
Carles el Bo, comte de Flandes, nascut sobre el 1083, va ser recordat com un governant eficaç i just, preocupat pels pobres, especialment davant els episodis de fam impedint que el gra fos acaparat i venut a preus excessius. Igualment prohibí la fabricació de cervesa perquè tot el gra es dediqués a fer pa. Diàriament donava de menjar a més de cent pobres en el seu castell de Bruges. De profunds sentiments religiosos, anava sovint a una església propera a resar. Un dia el van avisar que conspiradors d’un clan rival volien matar-lo i va dir: “vivim sempre enmig del perill, però som a les mans de Déu; si aquesta és la seva voluntat no hi ha causa més noble que la veritat i la justícia per a donar la vida per elles”. Morí assassinat mentre resava en una església de Bruges l’any 1127.
La seva beatificació fou confirmada pel papa Lleó XIII en 1884.
Sant Luci, rei de Brittània (Anglaterra)
Aquest rei del segle II, fou el primer sobirà que es convertí al cristianisme. La llegenda diu que la seva conversió va ser a conseqüència del miracle de la legió fulminant: legió romana formada per cristians que, a punt de morir de set, a atraure una pluja providencial al temps que queia sobre els seus enemic una pedregada i una tempesta de llamps que els derrotà.
No hi ha cap prova ni testimoni contemporanis de cap rei amb aquest nom (la primera referència escrita és del segle VI). Malgrat la seva dubtosa historicitat, la memòria del primer rei cristià d’Anglaterra ha gaudit de gran difusió.