Avui, dia 2 de maig, celebrem la festivitat: de sant Atanasi d’Alexandria, bisbe i doctor; de sant Segon, bisbe i màrtir; i La Mare de Déu d’Araceli.
Sant Atanasi d’Alexandria, bisbe i doctor de l’Església
Nascut probablement a Alexandria (Egipte) vers l’any 295, va rebre una bona educació, abans de convertir-se en diaca i secretari del bisbe de la metròpoli egípcia. Pròxim col·laborador del seu bisbe, el jove eclesiàstic, va participar amb ell en el concili de Nicea (325) en defensa de la fe, i al morir aquest, va esdevenir bisbe d’Alexandria. Malgrat tot, la crisi arriana va continuar durant dècades. Fou desterrat cinc cops, passant un total de disset anys en exili i patint a causa de la seva defensa de la fe contra les heretgies imperants, sofrint presó i tota mena d’injúries i acusacions.
Defensà la realitat divina de Crist, la seva encarnació i la seva concepció virginal: “Ell és el Logos etern, per mitjà del qual s’ha realitzat la restauració de l’home, la seva redempció. La incorruptibilitat que l’home havia perdut pel pecat ha estat recuperada mitjançant Crist, que ha assumit un cos humà, un cos com el nostre. Ha assumit aquest cos veritable de la Verge Maria per obra de l’Esperit Sant”.
En tornar a prendre possessió definitiva de la seva seu d’Alexandria, va poder dedicar-se a la pacificació religiosa i a la reorganització de les comunitats cristianes. Fruit de les seves estades al desert amb els anacoretes, va escriure la “Vida de sant Antoni”, amic i contemporani seu, escrit que va convertir-se en una mena de best seller de l’època i va influir poderosament en l’espiritualitat monàstica dels primers segles. Morí el 2 de maig del 373, després de 46 anys d’episcopat.
Sant Segon, bisbe i màrtir
La llegenda ens explica de sant Segon fou un dels set deixebles de sant Pere i sant Pau que van venir de Roma durant el segle I, per evangelitzar diversos llocs de la Península Ibèrica, Després de desembarcar a Almeria i de passar per Acci (l’actual Guàdix, Granada), es dispersaren per evangelitzar diversos llocs peninsulars. Tradicionalment s’ha pensat que sant Segon evangelitzà la ciutat d’Àvila, però possiblement es tractaria de la població d’Abula, l’actual Abla a Almeria, on seria martiritzat. El seu nom restà en l’oblit fins que en el 1519 es descobrí un sepulcre prop d’Àvila amb la inscripció “Sanctus Secundus” amb elements episcopals. Aquestes restes s’identificaren ràpidament amb els de sant Segon, convertit a més en el primer bisbe d’Àvila. Aquest descobriment donà lloc a una profunda devoció dels habitants de la zona i destí de nombroses peregrinacions.
La Mare de Déu d’Araceli.
Araceli, nom llatí compost de dues paraules ara i i coeli, significa “altar del cel”. Per als cristians és una invocació a la Mare de Déu, a més del nom de la pedra sagrada que s’encaixa a l’altar. A Roma es troba la Basílica de Santa Maria in Aracoeli, dedicada l’advocació de la Madonna di Aracoeli, copatrona de Roma. En el segle XVI el marquès de Comares quedà corprès amb la imatge i manà esculpir una còpia per a Lucena, Còrdova, que gaudeix de gran devoció a la diòcesi i província. Segons la llegenda, els cavalls que portaven la imatge es perderen a causa d’una tempesta, fins que els es trobaren al cim de la serra d’Aras, on no es volien moure del lloc. Això s’interpretà com que la Verge Maria havia de romandre allà, on posteriorment es construiria el Santuari.