Avui, dia 2 d’agost, celebrem la festivitat de: la Mare de Déu dels Àngels, la de sant Eusebi de Vercel·li, bisbe; de sant Pere Juià Eymard, prevere; i de sant Pere d’Osma, bisbe. Avui és també l’aniversari de l’Església que hi ha a Assís, coneguda amb el nom de Porcíuncula i que Sant Francesc va reconstruir.
Sant Eusebi de Vercel·li, bisbe
Nascut a Sardenya a inicis del segle IV, fou lector de l’església de Roma fins que en el 340 va ser escollit bisbe a Vercel·li al Piemont. Allà promogué per primer cop a Occident, la vida comuna dels clergues diocesans. Fou exiliat per l’emperador a l’Orient i a Egipte per la seva oposició a l’arrianisme i fidelitat a les definicions de Nicea, cosa que li va permetre conèixer de prop les tradicions i espiritualitats orientals. Un cop retornat, treballà intensament per restablir la fe contra els arrians. Autor de diversos escrits de tema bíblic i teològic, morí vers l’any 371.
Sant Pere Julià Eymard, prevere
Nascut prop de Grenoble en el 1811. Ordenat prevere l’any 1834, més endavant entrà als Pares Maristes esdevenint més tard Provincial a Lió i Visitador general. Posteriorment, deixà la Congregació per dedicar-se a fomentar diverses formes de pietat. Promotor de la devoció a l’Eucaristia en els temps posteriors a la Revolució, fundant una congregació de clergues del Santíssim Sagrament i altra de dones, considerant que el punt central de la vida del cristià ha de ser la celebració de l’Eucaristia.
Escrivia en una carta: “He reflexionat sovint sobre els remeis per a aquesta indiferència universal que s’apodera de manera esgarrifosa de tants catòlics i en trobo només un: l’Eucaristia, l’amor a Jesús eucarístic. La pèrdua de la fe prové de la pèrdua de l’amor”. Igualment, s’adona que l’Eucaristia és també servei als altres, acostar-se als més pobres, materials i espirituals. L’anomenat apòstol de l’Eucaristia morí en 1868, essent proclamat sant en el 1962.
Sant Pere d’Osma, bisbe
És el restaurador del bisbat d’Osma (Sòria) després de l’ocupació musulmana. Nascut a França vers el 1050 fou monjo d’un monestir cluniacenc, i fou cridat (juntament amb altres monjos) per l’arquebisbat de Toledo, per ajudar a implantar les diverses reformes religioses. En 1101 esdevingué el primer bisbe d’Osma i destacà per la seva dedicació pastoral. Morí en el 1109.