Avui, dia 2 d’abril, celebrem la festivitat: de santa Maria Egipciaca, i la de sant Francesc de Paola, ermità.
Santa Maria Egipcíaca, penitent
Nascuda a mitjans del segle IV, fugí de casa seva als dotze anys per fer de prostituta a l’Alexandria d’Egipte (d’aquí el sobrenom). Es convertí en una visita a Jerusalem i anà vora el riu Jordà, on passà 47 anys dedicada a la pregària i la penitència.
La llegenda explica que al final de la vida el visità un monjo anomenat Zòsim que explica era molt prima perquè només menjava herbes i portava de vestit només els seus llargs cabells blancs. El monjo escoltà la seva història, li donà un mantell i la sagrada Comunió. Uns anys després hi tornà el monjo trobant a Maria morta, i com que no tenia eines per fer-li la tomba, va aparéixer un lleó que la cavà amb les urpes.
Sant Francesc de Pàola, ermità
Nasqué el 1416 a Pàola, població de Calàbria, al sud d’Itàlia. De petit patí una dolència ocular que li portà a fer vot de vestir un any l’hàbit franciscà si es guaria. Després de curar-se i de complir l’any votiu, buscà una vida religiosa adequada per a ell. La seva propensió a la pregària li portà a menar una vida eremítica molt austera: pregària contínua, dur treball, forta penitència, ínfim habitacle excavat per ell mateix, vestimenta basta i alimentant-se d’herbes i llegums. Al seu voltant es van aplegar uns quants deixebles, amb els quals fundà l’orde dels mínims pobres ermitans, i també la branca femenina de les mínimes.
Solitari, però no insolidari perquè tenia cura dels altres i feia multitud de guaricions, algunes d’espectaculars. Exhortava constantment a la conversió. A un que li havia guarit la mà li digué: “ves, escombra casa teva, és a dir, la consciència, i sigues bon cristià”. En 1483, el papa l’envià a assistir el rei Lluís XI de França, i un cop mort els seus successors el retingueren, fins que finalment ell mateix morí el divendres sant: un 2 d’abril de 1507.
És el patró de Calàbria i venerat per la gent de mar d’aquelles contrades: s’explica que una vegada un barquer no va voler portar a Francesc i els seus companys a Sicília, aleshores ell va estendre el seu mantell sobre el mar i així pogueren travessar el mar fins a l’illa.