Avui, dia 19 d’octubre, celebrem la festivitat de: els sants preveres Pere d’Alcántara, Joan de Brébeuf i Isaac Jogues, i els seus companys, màrtirs; de Pau de la Creu; la de santa Laura, màrtir; i de la Mare de Déu de la Salut de Sabadell.
Pere d’Alcántara, reformà l’orde franciscà a Espanya i aconsellà santa Teresa d’Àvila, en la reforma carmelitana. Era dur envers ell mateix i, en canvi, flexible envers els altres.
Joan de Brébeuf, i Isaac Jogues, eren dos jesuïtes francesos que juntament amb sis companys més, van arribar al Quebec el 1625. Aquests vuit jesuïtes, missioners, dels indis hurons a l’Amèrica del nord, foren martiritzats pels indis iroquesos, enemics dels hurons, entre els anys 1642 i 1649.
Pau de la Creu, va néixer el 1694, al nord d’Itàlia. A dinou anys experimentà un fervor intern, que el dugué a servir els pobres i els malalts. Amb alguns companys fundà els “passionistes”, que combinaven la vida retirada, amb l’activitat apostòlica, centrada en l’espiritualitat de la passió del Senyor, que després s’amplià també, amb una branca femenina. Morí a Roma l’any 1775.
Laura, és considerada una de les màrtirs cordoveses, durant la persecució del segle IX. Segons la tradició, era casada i, en quedar vídua, va entrar al monestir mossàrab de Santa Maria de Cuteclara, on l’any 856 va succeir com a abadessa, la màrtir santa Àurea. I com Àurea, també ella, va voler reivindicar el cristianisme enfront de l’islam, i va ser executada l’any 864.
Als afores de Sabadell, en l’anomenada Serra de Sant Iscle (per la presència de l’ermita existent des del 1300), començà a ser-hi venerada una imatge de la Verge, a finals del segle XVII, amb el títol de Mare de Déu de la Salut. El 1882 fou inaugurat l’actual santuari, completat amb el campanar (1907), el cambril (1928) i, després dels greus desperfectes de 1936, refet totalment. Erigit el nou bisbat de Terrassa, que enclou tant el Vallès Occidental com l’Oriental, la Mare de Déu, sota l’advocació de la Salut, fou proclamada el 2008 Patrona de la diòcesi.