Avui, dia 19 de març, celebrem la festivitat de sant Josep, espòs de la Verge Maria.
L’evangeli de Mateu, especialment, posa de relleu les profecies messiàniques que van trobar compliment mitjançant el paper de sant Josep. Descendent de David, autèntic hereu de la fe d’Abraham, aquest home just posa al cap de la Sagrada Família vetllant com un pare per Jesús i la seva Mare. La seva grandesa, com la de Maria ressalta, encara més perquè la seva missió es desenvolupà amb gran humilitat en la vida a Natzaret treballant com a fuster. A més, Déu mateix en la persona del seu Fill encarnat, va escollir aquest camí i estil de vida en la seva existència terrena.
Jesús anirà creixent, treballant i fent-se home al costat de Josep de Natzaret. Probablement, amb ell aniria per les cases per fer els encàrrecs de feina. Amb ell suaria mentre feia servir les eines de fuster. Amb ell baixaria a Cafarnaüm, la capital de la zona, per comprar materials, per assabentar-se de novetats i ampliar horitzons. Amb ell aniria cada dissabte a pregar a la sinagoga, i anualment per Pasqua a Jerusalem.
Probablement morí abans de la vida pública de Jesús. Ens podem imaginar l’escena de sant Josep morint en braços de Maria i de Jesús: sens dubte, la millor companyia. Per això es diu que és “patró de la bona mort“.
Sant Josep s’ha convertit en un dels sants més celebrats de la cristiandat. A partir del segle IX, i sobretot a partir dels segles XIV i XV, es generalitza el culte a l’espòs de Maria. A partir del segle XVII començà a ser una festa de molta popularitat a Catalunya, i es convertí el dia en que es feia la crema de sant Josep, la crema cremada. Fou declarat patró de l’Església universal l’any 1870 i el 1955 s’instituí la festa de sant Josep Obrer que se celebra cada 1 de maig. El dia d’avui és també el dia del pare, dedicat a la seva figura. I a València, a mitjanit, és la nit de la cremà de les Falles.
Durant els primers segles de l’era cristiana s’escriviren els denominats escrits apòcrifs que, amb fe, bona voluntat i força fantasia, volien “completar” el que no deien els evangelis. En ells es pot trobar la narració de l’elecció de Josep com a espòs de Maria: Maria ha fet vot de virginitat, i quan s’acosta l’edat de la menstruació, no es pot quedar al Temple perquè provocaria la impuresa del lloc. Per això, els sacerdots decideixen convocar als descendents de David solters o vidus per triar aquell que Déu assenyalarà per custodiar Maria. La vara de Josep floreix i un colom vingut del cel s’hi posa a sobre. Aquest és l’origen de que s’acostumi a representar iconogràficament al nostre sant amb una vara florida.