El text descriu la diada de Pentecostès: els apòstols començaren a expressar-se en diversos llenguatges i ens diu que gent provinent de tot arreu: «quedaren desconcertats, perquè cadascú els sentia parlar en la seva llengua, però el que és veritablement important és l’afirmació darrera del relat: «tots nosaltres els sentim proclamar les grandeses de Déu en les nostres pròpies llengües.» Aquest és un dels distintius d’aquells que són posseïts per l’Esperit Sant: proclama les grandeses de Déu.
Gràcies per les meravelles que fas a tots els homes i dones; que cadascú de nosaltres siguem, almenys, una espurna de la teva llum.