Avui, dia 19 d’octubre, celebrem la festivitat de: els sants preveres Pere d’Alcántara, Joan de Brébeuf i els seus companys, màrtirs; de Pau de la Creu; la de santa Laura, màrtir; i de la Mare de Déu de la Salut de Sabadell.
Sant Pere d’Alcántara, prevere
Nascut a Alcàntara el 1499, fou un home d’una penitència admirable, dur envers ell mateix i, en canvi, flexible envers els altres. Als 16 anys es feu franciscà descalç canviant el nom de Joan pel de Pere. Reformà l’orde franciscà a Espanya i aconsellà santa Teresa d’Àvila, en la reforma carmelitana. Santa Teresa diu d’ell: “era muy viejo cuando le vine a conocer, y tan extrema su flaqueza, que no parecí sino hecho de raíces de árboles. Con toda esta santidad era muy afable, aunque de pocas palabras si no era con preguntarle. En éstas era muy Sabroso, porque tenía muy Lindo entendimiento”. El nostre sant escriví el “Tratado de la oración y de la meditación”, un tractat breu , concisa i clara per ajudar a pregar a la gent del seu temps. Morí el 1562 i canonitzat el 1669.
Sant Joan de Brébeuf i companys, màrtirs
Joan va néixer a la casa senyorial dels seus pares, fervents catòlics, a la Normandia francesa de 1593. Estudià humanitats a Caen i entrà a la companyia de Jesús als vint-i-quatre anys. Després de ser ordenat sacerdot, en 1625 salpa cap al Quebec amb la intenció d’evangelitzar Amèrica del Nord. Allà, amb l’ajut d’un frare franciscà, enfila cap al nord amb la intenció d’instal·lar-se entre els hurons, indis hospitalaris que conreen cereals. Durant tres anys aprèn a viure i menjar com els indis en un veritable esforç d’inculturació. Traduí el catecisme a la llengua dels hurons, elaborà un diccionari i compongué la nadala més antiga del Canadà amb la lletra en huron.
Quan en 1629 Quebec es conquerida pels anglesos ha de retornar a França, però cinc anys després pot viatjar novament a trobar els seus indis fundant tres missions, però la tradicional guerra entre els hurons i els iroquesos no s’atura. Quan arriba la grip que fa estralls entre els indis causant animadversió envers els jesuïtes perquè els consideren els causants dels contagis. No obstant això, Joan és molt estimat pels indis per la seva dedicació durant la malaltia, fins i tot arribant a ser nomenat cap huron, cosa que l’ajudarà molt en la seva tasca evangelitzadora.
Joan és anomenat superior de Sillery i participa en la fundació de la ciutat de Montreal. Més tard torna a ser enviat a les missions i quan està fent una visita a una que té a càrrec seu, la de Sant Ignasi, aquesta és atacada pels iroquesos. Malgrat que va tenir l’oportunitat de fugir amb les dones, no volgué abandonar els hurons. Quan el poble és capturat, el lliguen, el cremen, l’aboquen aigua bullent sobre el cap i les ferides com una burla del baptisme, i finalment, amb un ganivet afilat, li arrenquen el cor. És el 16 de març de 1649.
Fou canonitzat en 1930, juntament amb altres set jesuïtes que foren martiritzats pels iroquesos entre 1642 i 1649. Deu anys després, tots vuit foren declarats patrons del Canadà.
Sant Pau de la Creu,
Va néixer el 1694 al nord d’Itàlia. Als dinou anys experimentà un fervor intern, que el dugué a servir els pobres i els malalts. Amb alguns companys fundà els “passionistes“, que combinaven la vida retirada amb l’activitat apostòlica, centrada en l’espiritualitat de la passió del Senyor que considerava “la més alta expressió de l’amor de Déu per l’home”. Posteriorment, s’amplià també, amb una branca femenina: les Germanes Passionistes de Sant Pau. Predicà i escriví prop de 10.000 cartes per tal d’arribar als més llunyans. Morí a Roma l’any 1775. Fou canonitzat en 1867
Santa Laura, màrtir
És considerada una de les màrtirs cordoveses, durant la persecució del segle IX. Segons la tradició, era casada i, en quedar vídua, va entrar al monestir mossàrab de Santa Maria de Cuteclara, on l’any 856 va succeir com a abadessa, la màrtir santa Àurea. I com ella també va voler reivindicar d’una manera apassionada el cristianisme enfront de l’islam, i va ser executada l’any 864.
La Mare de Déu de la Salut de Sabadell
Als afores de Sabadell, en l’anomenada Serra de Sant Iscle (per la presència de l’ermita existent des del 1300), començà a ser-hi venerada una imatge de la Verge, a finals del segle XVII, amb el títol de Mare de Déu de la Salut. Aquesta advocació ens alliberi d’una vida trista i així puguem arribar amb salut a l’alegria del cel. El 1882 fou inaugurat l’actual santuari, completat amb el campanar (1907), el cambril (1928) i, després dels greus desperfectes de 1936, refet totalment. Erigit el nou bisbat de Terrassa, que enclou tant el Vallès Occidental com l’Oriental, la Mare de Déu, sota l’advocació de la Salut, el 2008 fou proclamada Patrona de la diòcesi.