Avui, dia 20 d’agost, celebrem la festivitat de: sant Bernat de Claravall, abat i doctor; i la del profeta Samuel.
Bernat de Claravall, l’home de més importància religiosa i política al segle XII, és considerat l’últim dels pares de l’església, i la síntesi de l’ideal monàstic i cavalleresc. Nasqué a Dijon (França) cap l’any 1090. Ell va entrar a Citeaux, la casa mare de l’orde del Císter, amb 21 anys, i ràpidament va destacar, pel seu caràcter i la seva intel·ligència. No es estrany per tant, que amb només 25 anys, l’enviessin a fundar un nou monestir cistercenc de Claravall, un lloc inhòspit de la Borgonya. Per a Bernat, el Císter era el retorn als principis monàstics de senzillesa i centenars de sermons i cartes, i diversos tractats, els quals el més conegut són els que tracten de la Mare de Déu. Morí en aquest cenobi l’any 1153 i fou canonitzat en 1174. Pel conjunt dels seus escrits, i per la seva obra restauradora del monaquisme, va ser declarat Doctor de l’Església l’any 1830.
La història del profeta Samuel, que trobem en el primer dels dos llibres bíblics que duen el seu nom, ens el mostra com un do de Déu a la seva mare estèril, que el rebrà amb unes paraules de lloança, que després inspiraran el Magnificat de Maria. Cridat per Déu des de jove, Samuel serà un home sempre disposat a realitzar les tasques que Déu li demani, i el portaveu de Déu, davant el poble i els seus dirigents. Serà ell qui, amb dubtes i reticències, obrirà el pas a la monarquia en la persona de Saül. Però després, davant la seva infidelitat, Déu el cridarà a ungir un nou rei, David, l’iniciador de la dinastia d’on en sorgirà el Messies.