Avui, dia 18 de novembre, celebrem la festivitat de la dedicació de les basíliques de sant Pere i sant Pau, apòstols; de la dedicació de la catedral de Barcelona; de sant Ot, abat; i de santa Rosa Filipina Duchesne, verge.
La Dedicació de les basíliques de Sant Pere del Vaticà i Sant Pau Extramurs
Tal dia com avui de l’any 1626, el papa Urbà VIII consagrà la Basílica de Sant Pere del Vaticà, començada a construir gairebé cent vint anys abans, en substitució de la qual l’emperador Constantí havia fet edificar en el segle IV sobre el lloc on havia estat enterrat l’apòstol Pere.
I avui també recordem i unint com és tradició, les figures dels dos grans apòstols, la consagració de l’actual basílica de Sant Pau, que realitzà el papa Pius IX el 10 de desembre de 1854, restaurada després de l’incendi que la devastà l’any 1823, situada també en el lloc de la tomba de l’apòstol al camí d’Òstia.
La Dedicació de la catedral de Barcelona
Ja el 599 concili barceloní esmenta la Santa Creu, com a titular de la seu. Després de la reconquesta cristiana de 877 acollia una capella a la Mare de Déu i les relíquies de santa Eulàlia acabades de descobrir. Llavors s’afegí a l’antic títol el de Santa Eulàlia. La catedral romànica, es va consagrar el 18 de novembre de 1058. El temple actual és la tercera catedral, construïda a partir de 1298 al llarg de 150 anys, sense comptar la façana, del segle XIX i el cimbori acabat el 1913.
Sant Ot, Abat
Nasqué prop de Tours, França, vers el 880. Es feu monjo benedictí, destacant per la seva humilitat, oració i disciplina. Fou elegit en el 927 com abat de Cluny, consolidant la seva independència envers el poder civil i episcopal. Va instaurar l’observança monàstica segons la Regla de sant Benet i la disciplina de sant Benet d’Aniana, establint Cluny com a centre de reforma monàstica que influiria en tota Europa occidental. Morí el 18 de novembre del 942 després de quinze anys d’abadiat. Si bé el calendari romà el celebra avui, a Montserrat se celebra l’11 de maig juntament amb els altres sants abats de Cluny.
Santa Rosa Filipina Duchesne, verge
Va néixer a Grenoble en 1769 en el si d’una família benestant i profundament cristiana. Va decidir fer-se religiosa de la Societat del Sagrat Cor, però la Revolució Francesa impedí que pogués consagrar-se formalment, havent de fugir i viure en comunitats clandestines. Finalment, es consagrà en 1799, i es dedicà a treballar en la reconstrucció de les comunitats i escoles afectades per la revolució.
Sentia una vocació missionera molt forta. Així, després d’aconseguir l’autorització pontifícia i de la Societat, en 1818 es va traslladar amb algunes poques companyes de la Societat a Missouri, als Estats Units. Allà, enmig d’un clima dur, emmarcat per la pobresa i la distància, establí una nova comunitat i diverses escoles, essent pionera en l’educació femenina de l’Oest americà. Entre els nadius fou coneguda com “l’anciana que prega sempre”. Ella acostumava a dir: “tot per a Déu, tot per a l’educació dels nens”.
Poc abans de morir el 18 de novembre de 1852, va dir: “Senyor, no vull res més que ser als teus peus i pregar per tots els meus fills”. Fou canonitzada en 1898. És un clar testimoni de confiança en Déu, de perseverança i de lluita, malgrat les dificultats.