Avui, dia 17 de maig, celebrem la festivitat de: sant Pasqual Bailón, religiós; i la beata Antonia Mesina, verge i màrtir.
Sant Pasqual Bailón, religiós
Nasqué el 1540 a Torrehermosa, Aragó. La seva adolescència i la seva joventut la va passar fent de pastor. Quan tenia vint-i-quatre anys esdevingué frare menor al convent reformat de la Mare de Déu del Loreto a València, on sobresortí per la seva pietat, esperit de treball i de servei a tothom. Excel·lí en la devoció a la Verge Maria i al Santíssim Sagrament.
“Jesús, dulce enamorado, del alto cielo a venido, a ser Pastor del ganado, que anda en el mundo perdido: y como de amor herido está el divino Pastor, con silbos de amor las llama y, ¡ay Dios, que fuerza de amor!”
Després d’estar en diversos convents del País Valencià, els darrers anys de la seva vida, fixà la seva residència a Vila-real, on deixà un gran record, i on es trobà amb “la germana mort” el 17 de maig de 1592.
Fou canonitzat l’any 1690. La capella que conté el sepulcre del sant, al convent del Roser a Vila-real, és una de les obres barroques més importants del País Valencià. És patró de la diòcesi de Segorb-Castelló, i patró celestial de totes les associacions i obres eucarístiques.
Beata Antonia Mesina, verge i màrtir
Jove màrtir nascuda l’any 1919 a l’illa de Sardenya, de família de camperols, fou instruïda en un ambient de profunda religiositat. Membre d’Acció Catòlica, ja des de l’edat de deu anys, visqué entregada a les obres en favor de l’Església. Caracteritzada per una vida exemplar i una gran devoció, al Santíssim Sagrament i a la Verge Maria, a l’edat de quinze anys, el 17 de maig de 1935, va defensar la seva castedat enfront un adolescent que volia violar-la, fins a morir brutalment colpejada, cosa que commocionà tota l’illa. Frueix de la benaventurança eterna i hom pot retre-li culte. Fou beatificada en 1987.v