Avui, dia 18 de gener, celebrem la festivitat de: santa Prisca, màrtir; sant Jaume Hilari, màrtir; i de les beates: Regina Protmann, religiosa, i Beatriu de l’Est, verge.
Santa Prisca, màrtir
La basílica homònima a la muntanya de l’Aventí a Roma, segurament té el seu origen on era la casa d’aquesta romana, que al segle III o al IV, posà a disposició de la comunitat per celebrar-hi l’Eucaristia. Tradicionalment, la seva figura s’ha associat a la d’una jove cristiana que va morir per la fe durant les persecucions romanes dels primers segles del cristianisme.
Sant Jaume Hilari, màrtir
Nascut al Pallars Sobirà el 1898. Professà pels germans de La Salle el 1926 i com que sordejava va ser enviat a Cambrils perquè cuidés de l’horta. En esclatar la Guerra Civil el detingueren i fou empresonat a Lleida i posteriorment al port de Tarragona. Finalment, va ser executat el 18 de gener del 1937 pel seu compromís de ser religiós. Les seves darreres paraules foren: “morir per Crist és viure, nois!”. Canonitzat el 1999, és el primer màrtir canonitzat de la Guerra Civil Espanyola.
Beata Regina Protmann, religiosa
Nascuda el 1552 a la ciutat de Braunsberg, Prúsia (actual Polònia), de família benestant, es va criar en un esperit catòlic, tot i el luteranisme imperant. A l’edat de dinou anys, obrí el seu cor per escoltar la paraula de Déu, a la qual es va entregar generosament. Amb l’ajut de dos jesuïtes, el 1571 institueix la Congregació de les Germanes de santa Caterina, dedicades al servei als pobres i indigents, i també a l’educació de nenes i joves. Durant trenta anys dirigí la congregació, la qual es va estendre per diversos països. Morí el 18 de gener de 1613 a Braunsberg. L’any 1999 a Varsovia va ser proclamada beata.
Beata Beatriu d’Este, verge
Filla de la família noble dels Este, nasqué cap al 1230 a Ferrara, Itàlia. Fou educada amb l’exemple de la seva tia Beatriu, que havia mort en olor de santedat. Després de la mort en batalla del seu futur espòs, es retirà a un monestir a l’illa de Sant Lazzaro, on juntament amb algunes dames de la cort, hi va rebre l’hàbit de l’orde benedictí. Més tard el 1257, es traslladà al monestir de Sant Estefano della Rota, per ingressar a l’orde benedictí. Hi visqué una vida exemplar fins a la mort el 18 de gener de 1262. Uns segles més tard, en 1763 fou declarada beata.