Avui, dia 18 d’agost, celebrem la festivitat de:
Santa Helena, emperadriu
Nasqué a mitjans del segle III probablement a la Bitínia, a l’actual Turquia, en la ciutat que més tard portaria el seu nom: Helenòpolis. És la mare de Constantí, el primer emperador cristià, que li donà la llibertat a l’Església l’any 313 després de les dures persecucions dels primers segles. Poc després del Concili de Nicea, l’any 325, Helena, que abans ja simpatitzava amb el cristianisme, es va fer batejar.
Llavors emprengué un pelegrinatge a Terra Santa, al capdavant d’una delegació imperial per emprendre la recerca dels llocs sants on Crist va viure i morir. Eusebi de Cesarea ens ha transmès una antiga tradició segons la qual, santa Helena, inspirada per Déu, en excavar els llocs sants hi va trobar tres creus: la de Crist i la dels dos lladres. Va trobar també el títulus o inscripció de Jesús de Natzaret, que li va permetre identificar la Vera Creu o Lignum Crucis. Sant Ambrós digué d’ella: “Va trobar la inscripció, va adorar el Rei (…), va adorar aquell qui penjà de la Creu, indicat en la inscripció, aquell, vull dir, que clamava el seu Pare que perdonés els pecats dels seus perseguidors. Aquella dona,(…), amb cor alegre i amb pas trepidant (…) s’apressà vers el fonament de la veritat, la creu resplendí i la gràcia brillà. L’Esperit li ensenyà el que ella ignorava i la conduí pel camí que l’home mortal no podia conèixer”.
I des d’aleshores dedicà moltes energies a promoure la recerca i la preservació dels llocs sants de Jerusalem, i la construcció de basíliques que els dignifiquessin: feu edificar les Basíliques de la Nativitat a Betlem, la de l’Ascensió al Mont de les Oliveres i convencé Constantí perquè construís la Basílica de la Resurrecció. Morí vers l’any 330 quan tenia uns 80 anys.