Avui, dia 17 de març, celebrem la festivitat de: sant Patrici, bisbe; i de sant Josep d’Arimatea.
Sant Patrici, bisbe
Nasqué a Gran Bretanya vers l’any 385, però quan tenia uns setze anys fou raptat pels pirates i venut com a esclau a Irlanda on feu de pastor d’un ramat d’ovelles, moltes vegades en la solitud i a la intempèrie. En aquelles condicions es retrobà amb la fe cristiana. Al cap de sis anys pogué fugir caminant fins a la costa on fou recollit per un vaixell que el desembarcà a Britània i pogué tornar a casa. Després d’uns anys de formació en diversos monestirs europeus, i amb el desig de poder convertir als irlandesos tornà a Irlanda com a bisbe, tot decidit de consagrar la seva vida a l’evangelització.
Coneixedor de l’idioma i dels costums irlandesos, adaptà el seu apostolat a les condicions socials i polítiques dels celtes. La llegenda explica que acostumava a fer servir el trèvol fent l’analogia entre les tres puntes de la fulla i les tres persones divines, de la Trinitat: distintes i distingibles, però que formen una sola realitat; tres persones i un únic Déu. Durant gairebé quaranta anys reïxi en implantar l’Església per tota l’illa. En les controvèrsies teològiques de l’època, fou un gran defensor de la força de la gràcia divina. Morí durant la segona meitat del segle V.
Sant Josep d’Arimatea
Va viure a Terra Santa entre els segles I abans de Crist i el I després de Crist. Els evangelis parlen poc d’ell, tot i que fa la seva aparició en un moment transcendent de la passió de Jesús. Tot indica que formava part de la classe jueva benestant, i que era un dels membres del Sanedrí, l’autoritat suprema d’Israel en qüestions religioses i jurídiques. Josep d’Arimatea es va convertir en seguidor de Jesús, però probablement a causa de la seva posició, no ho va fer públic fins poc abans de la crucifixió: va ser en aquest moment que va oferir el seu propi sepulcre, que només els rics tenien, perquè hi enterressin el cos de Jesús. I ell mateix, juntament amb Nicodem, va ajudar a davallar-lo de la Creu.
És patró dels enterradors i embalsamadors.