Avui, dia 17 de juliol, celebrem la festivitat: de sant Aleix, laic; de santa Marcel·lina, verge; i de la beata Teresa de sant Agustí.
Sant Aleix, laic
Neix a Roma a finals del segle IV en el si d’una família patrícia. Hi ha diverses tradicions sobre la vida de sant Aleix com ara la grega, la siríaca o la llatina. Segons aquesta darrera tradició, Aleix deixa casa seva per viure com asceta a Síria durant molts anys subsistint de les almoines. Al cap d’un temps torna a Roma vivint com a captaire durant anys sota una escala sense ser reconegut pels seus. Finalment, el dia de la seva mort, les campanes de la ciutat comencen a tocar miraculosament i sols el papa va reconèixer el fet i informa els seus pares. Era l’any 412. Segons altra tradició, va morir pobre en un hospital a Edessa.
Santa Marcel·lina, verge
Germana gran dels sants Ambrós i Sàtir, rebé del papa Liberi a la Basílica de Sant Pere el vel de verge el dia de l’Epifania de l’any 353. Quan sant Ambrós esdevingué arquebisbe de Milà, es traslladà amb ell com a col·laboradora, vivint en comunitat amb altres companyes, pregant i cuidant els pobres fins a la seva mort l’any 397. El seu germà li dedica el tractat sobre la virginitat.
Beata Teresa de Sant Agustí, i companyes de Compiègne, verges i màrtirs
Maria Magdalena Claudina va néixer París l’any 1752 i quan entrà al Carmel prengué el nom de Teresa de Sant Agustí. A partir de 1792 la Revolució Francesa entra en una fase molt violenta que va amenaçar el Carmel de Compiègne, al nord de França, que tenia com a priora a Teresa de Sant Agustí, foren comminades a abandonar el monestir. En 1794, les autoritats van detenir les religioses que continuaven vivint en comunitat en cases i les van condemnar a mort per “fanàtiques i sedicioses”. En preguntar què significava això de “fanatisme” li respongueren: “el vostre aferrament a creences puerils i a ximples pràctiques de religió”. També les acusaren d’amagar armes, a la qual cosa la Mare Teresa respongué mostrant el seu crucifix: “aquí són les úniques armes que sempre hem tingut al convent”. Durant el temps que van estar a la presó, la Mare Teresa de Sant Agustí les va consolar a totes com a bona mare espiritual “l’amor sortirà sempre victoriós; si s’estima, tot es pot”.
El dia que les dugueren cap a la guillotina, el 17 de juliol de 1794, es va posar al davant del grup tot cantant himnes. Als peus del patíbul, les 10 monges, tres germanes laiques i dues serventes de la comunitat, una a una, s’agenollaren davant de la priora, li demanaren el permís per a morir i la seva benedicció abans de pujar i posar el cap a mans del botxí. La priora fou la darrera executada. Foren beatificades en 1906.