Avui, dia 17 de gener, celebrem la festivitat de:
Sant Antoni, abat
Neix a Mont Colzim (Egipte), vers l’any 251 en el si d’una família benestant copta. Morts els pares, un diumenge escoltà les paraules de Jesús al jove ric: “si vols ser perfecte, ves, ven tot el que tens i dona-ho als pobres i tindràs un tresor al cel. Després vine i segueix-me”. Llavors repartí els béns entre els pobres i menà vida solitària durant més de vuitanta anys en contacte amb l’església d’Alexandria i encoratjant tots els qui, dels estaments més diversos, acudien a ell.
Sant Antoni és el monjo més il·lustre de l’antigor, malgrat no haver escrit ni haver fundat comunitats. Mn. Martirià Brugada diu d’ell: “L’anomenat pare dels monjos experimentà la lluita contra ell mateix i contra el mal, fent opció per la gràcia, la joia i l’esforç en el creixement espiritual, viscuts de l’atracció constant vers la solitud”. Morí el 17 de gener vers l’any 356.
Sant Atanasi en redactà la vida en el 357, escrit que obtingué una gran popularitat. Se’l venera tant a l’Església catòlica com l’ortodoxa (també a les antigues esglésies orientals). Iconogràficament, acostuma a ser representat amb un porquet perquè a l’edat mitjana l’orde hospitalària dels antonians amb ells guarien i alimentaven els malalts i els pobres, i això els va fer molt populars. El sant, que en vida rebé l’ajuda de molts animals, és el patró del bestiar i dels animals domèstics, per això el dia d’avui és comú la benedicció d’estables i dels animals domèstics.