Avui, dia 17 de desembre, celebrem la festivitat de: sant Joan de Mata, prevere; de sant Llàtzer de Betània; del beat Jacint Cormier; i dels tres joves sants Ananies, Azaries i Misael.
Sant Joan de Mata, prevere
Abans de l’Orde de la Mercè, van néixer els trinitaris amb un carisma semblant. Joan era d’origen provençal, nasqué cap a l’any 1160. Ordenat prevere vers el 1193, el dia de la seva primera Missa, tingué una visió de Crist amb dos captius a banda i banda -un cristià i un musulmà-, que els tenia units en pau, com indicant una missió d’alliberament. Aquesta experiència el marcaria tota la vida. Fundà comunitats de preveres i laics que vivien junts. i dedicaven un terç de les seves rendes al rescat de captius dels musulmans, i a la cura dels captius que retornaven malalts. Aquelles comunitats esdevindrien l’orde de la Santíssima Trinitat per al rescat dels Captius, o trinitaris, que fundà junt amb l’ermità sant Fèlix de Valois.
Expliquen que en un dels seus primers viatges a Àfrica, va trobar un jove esclau que havia perdut tota esperança, i en veure’l el nostre sant senzillament li digué: “Déu t’ha vist. No estàs oblidat”. Morí a Roma el 17 de desembre de 1213, essent proclamat sant en el 1666.
Sant Llàtzer de Betània
La font principal d’informació que tenim d’ell és l’evangeli de Joan. Llàtzer, de Betània (Palestina), era un malalt que vivia amb les seves germanes Maria i Marta, les quals enviaren a dir-li a Jesús: “Senyor, Llàtzer està malalt“. En sentir-ho, Jesús digué: “Aquesta malaltia no és mortal, sinó que és per a glòria de Déu, perquè el Fill de Déu sigui glorificat a causa d’ella“. Quan Jesús hi arribà, el trobà que ja era al sepulcre de feia quatre dies. I a Jesús, se li negaren els ulls i digué “Pare us dono gràcies perquè m’heu escoltat” i havent dit això, cridà amb veu forta “Llàtzer, vine a fora!” i davant la gent que l’envoltava el ressuscità.
Beat Jacint Cormier
Nascut a Orleans en 1832 amb el nom de Henri-Dominique, prenent el nom de Jacint en ingressar a l’Orde de Predicadors (Dominics). De novici era “un àngel” però de salut molt feble. Nomenat mestre general de l’Orde, la va governar prudentment, impulsant la reforma de l’orde dominicana a començaments del segle XX: “Déu no demana grans coses, només una gran fidelitat a les coses petites”. Destaca per fomentar els estudis teològics i espirituals. El papa sant Pius X l’anomenà “el Sant de Roma” per la seva fe cristal·lina i la seva meravellosa habilitat per comunicar-la, tot i ser conscient que “prediquem millor amb el que som que amb e que diem”. Morí 17 de desembre l’any 1916. Fou beatificat en el 1994
Sants Ananies, Azaries i Misael
Segons el llibre del profeta Daniel, eren tres joves jueus a l’exili de Babilònia que es convertiren en funcionaris de la cort del rei Nabucodonosor. Quan es negaren a adorar l’estàtua d’or del rei, foren llençats a una fornal ardent, però miraculosament foren protegits per Déu que els envià el seu àngel, i es passejaven entre les flames, tot cantant himnes i beneint el Senyor.