Avui, dia 17 d’agost, celebrem la festivitat de: sant Jacint, prevere; de santa Beatriu de Silva, religiosa; de sant Cerat, bisbe; i del patriarca Isaac.
Jacint, polonès, canonge de Cracòvia, en una visita a Roma cap l’any 1220 conegué a sant Domènec de Guzmán, fundador dels dominics i, juntament amb un company, prengué l’hàbit dels frares predicadors. Retornat a Polònia fundà el primer convent dominicà i inicià una àmplia tasca predicadora que el dugué fins a Kiev, Prússia i Lituània. S’adormí en el Senyor l’any 1257.
Beatriu de Silva, filla del governador portuguès de Ceuta, nasqué vers l’any 1424. Des de petita estava molt vinculada als franciscans. Fou duta a la cort de Castella, com a dama d’honor de la reina, amb la qual tingué problemes per raons de gelosia, fins que fugí a un convent franciscà de Toledo, on es dedicà a les obres de caritat i a rebre gent diversa que li demanava consell; i on inicià la nova família religiosa de les Concepcionistes, aprovada just abans que ella morís l’any 1491.
Cerat va ser bisbe de Grenoble i va tenir tractes amb el papa Lleó, a qui va escriure una carta. El monofisisme oriental, havia penetrat a l’Occident, de la mà dels gots i potser Cerat, en l’escrit, esperonava al papa contra aquestes tesis, perquè el cas és que els arrians li van fer la vida impossible.
Isaac, en el llibre del Gènesi, és un dels patriarques del poble d’Israel, fill d’Abraham i Sara, pare d’Esaú i Jacob. Sota el prisma bíblic, el patriarca Isaac, és una figura de transició entre Abraham i Jacob. El nom és un cant a les forces positives de l’existència. La promesa d’un futur pròsper, “Déu proveirà” es va concretar en Isaac, portagonista justament amb el seu pare Abraham, d’un episodi fonamental de la història sagrada: l’escenificació del moment en què la nostra civilització va fer un tomb, en canviar el perfil del seu Déu i rebutjar els sacrificis humans.
Última actualització: 17 agost 2024