Avui, dia 16 de novembre, celebrem la festivitat de: santa Margarida d’Escòcia, reina; i la de santa Gertrudis, verge.
Margarida d’Escòcia, d’origen anglès, nascuda a Hongria vers el 1046, on es trobaven els seus pares, tornà a Anglaterra a la cort del rei Eduard, fins que n’hagué de fugir a la mort del rei per la invasió dels normands. Instal·lada a Escòcia, el 1069 es casà amb el rei Malcolm III, que li donà vuit fills (tres d’ells, futurs reis), i exercí en el seu nou país un notable influx tant cultural com religiós. Per la seva cultura, el seu sentit polític i sobretot la seva caritat, contribuí molt a la vitalització religiosa del seu poble. Morí l’any 1093, afectada per l’assassinat poc temps abans, del seu marit.
De santa Gertrudis direm que nasqué cap a l’any 1256 a Eisleben, Alemanya. A cinc anys fou confiada al monestir cistercenc de Helfta, a la regió germànica de Saxònia, on aconseguí una sòlida formació humanística i teològica. Pel que fa a la branca artística, excel·lia en el domini musical i a la il·lustració de manuscrits. Però el tomb decisiu el feu a 25 anys, en què es convertí en una gran mística de referència. A partir d’aquest fet, inicià una intensa vida contemplativa, essent una monja cistercenca de gran talla intel·lectual, centrada en l’amor diví. Tingué l’habilitat d’harmonitzar la seva devoció al Cor de Jesús, amb una vivència litúrgica sòlida. S’adormí en el Senyor l’any 1301.