Avui, dia 16 d’octubre, celebrem la festivitat de: santa Hedvig (Eduvigis), religiosa; de santa Margarida Maria Alacoque, religiosa, i verge; i la de sant Galderic o Galdric, laic.
Santa Hedvig (Eduvigis), religiosa
Hedvig nascuda a Baviera, Tany 1174, pertanyia a l’alta aristocràcia alemanya. Duquessa de Silèsia i de Polònia, estava emparentada amb altres personalitats de l’Església, com ara santa Elisabet d’Hongria, neboda seva casada amb el príncep Enric I de Silèsia. Va procurar evitar la violència en la política del seu marit i va millorar les condicions de vida dels presoners. Al mateix temps, tot i la seva posició social, es va dedicar personalment a l’atenció als pobres i els malalts, i va fundar diversos hospitals: “la veritable reialesa està en servir els més pobres”.
Sempre va manifestar una profunda devoció religiosa, i va voler viure austerament: no s’avergonyia de fer servir sabates i roba usades, no volia distingir-se dels pobres, perquè aquests “són els nostres patrons”. Mare de sis fills, un cop mort el seu marit, va optar per retirar-se del món i es va traslladar a viure al monestir cistercenc de Trebnitz, Polònia, que ella mateixa havia fundat i on la seva filla era abadessa. Allà mori el 1243. La seva canonització data del 1267.
Santa Margarida Maria Alacoque, verge
Nasqué a l’Hautecourt, Borgonya, l’any 1647. Molt piadosa ja des de petita, de jove fa l’entrada al noviciat del convent de les religioses de la Visitació, de Paray-le-Monial, orde fundada per sant Francesc de Sales. Allà desplegà una vida intensament mística, sota la direcció de Claudi de la Colombière i altres jesuïtes, i tingué visions en què Jesús mateix la incitava a esdevenir una gran propagadora del culte del seu Sagrat Cor, com una invitació a cercar la seva misericòrdia, en aquelles èpoques de rigorisme del segle XVII.
De Jesús rebé la gran promesa de què aquell qui combregués dignament el primer divendres de mes durant nou mesos consecutius, amb esperit d’expiació per les ofenses comeses contra el Sagrat Sagrament i estimant i honorant el Sagrat Cor de Jesús, aconseguiria la perseverança final. Margarida, visqué l’amor del Crist a través de la devoció al Sagrat Cor: “El Cor de Jesús tindrà tanta cura de vosaltres en la mesura en què us confieu i abandoneu en Ell”. Reposà en la pau del Senyor l’any 1690 i fou canonitzada el 1920.
Sant Galderic o Galdric
Fou un pagès de vora Carcassona, nascut cap a l’any 830, famós per l’exemplaritat de la seva vida i pels seus miracles, i per defensar els drets dels pagesos enfront dels senyors feudals. Fou canonitzat cap a l’any 990. Les seves relíquies van ser dutes a Sant Martí del Canigó, cosa que va propiciar la difusió de la seva devoció, a les comarques de la Catalunya Nord, i en altres llocs del Principat. Fou molt venerat durant segles per la pagesia catalana fins al segle XVII, quan la canonització de sant Isidre, patró de Madrid i de la pagesia, va guanyar més devots.