Avui, dia 16 de gener, celebrem la festivitat: de sant Marcel I, papa; dels bisbes Fulgenci i Honorat; sant Josep Vaz, religiós; i la dels cinc primers màrtirs franciscans.
Sant Marcel I, papa
Va ser papa els anys 308 i 309, en l’època difícil que seguí a la persecució de Dioclecià, que havia deixat l’església molt desfeta, i mostrà el rostre misericordiós de l’Església en readmetre els “lapsi”, els que havien renegat de la fe per salvar-se de la mort, i ara demanaven prendre a la comunitat. Exiliat després d’haver estat denunciat falsament, fou empresonat i maltractat, morint el 16 de gener del 309.
Sant Fulgenci d’Écija, bisbe
Germà dels sants Leandre, Florentina i Isidor, nasqué a Cartagena vers el 550, i s’hagué d’exiliar amb la família a Sevilla, potser a causa de l’ocupació bizantina de la zona. Home culte, segons es veu a través de les obres dels seus germans, fou nomenat bisbe d’Écija (Sevilla). La seva mort estaria datada abans de l’any 633. Amb la invasió musulmana, les seves relíquies i les de la seva germana santa Florentina, foren amagades pels fidels a les muntanyes de Guadalupe, a Extremadura, i recuperades una vegada acabada la reconquesta. Per això, el sant gaudeix de veneració a la diòcesi de Plasència, així com a la seva Cartagena nadiua.
Sant Honorat de Lérins, bisbe
Va néixer a mitjan segle IV al sud de la Gàl·lia. Després d’una joventut senzilla i devota es retira a l’illa de Lérins, prop de Cannes, on organitza el monaquisme a l’illa de Lérins, en les modalitats cenobítica i semianacorètica. Quan el van nomenar bisbe d’Arle vers el 426, es va amagar, però finalment va cedir per obediència. Durant el seu episcopat exercí una gran influència en l’expansió del monaquisme i la vida eclesiàstica de la Gàl·lia, morint un 16 de gener vers l’any 429.
Sant Josep Vaz, religiós
Al segle XVI, els portuguesos van arribar a l’Índia i van fer de la ciutat de Goa, amb els jesuïtes, franciscans i dominics, un dels focus del catolicisme a Àsia. Aquí va néixer el nostre sant el 1651 que va ser ordenat de prevere i entrà a formar part de la Congregació de l’Oratori de sant Felip Neri, assistint als fidels de la regió. Assabentat de les dificultats que passaven els catòlics de Ceilan (avui Sri Lanka), dispersos i perseguits, va anar clandestinament començant la re-evangelització de l’illa vestit amb parracs i amb un rosari al coll. Finalment, les autoritats aconsegueixen empresonar-lo, però sorprenentment el rei del petit estat de Kandy, budista, el vol conèixer i es converteix en el seu amic. El seu exemple curant els malalts durant la terrible epidèmia de verola del 1697 va fer que el regne de Kandy es feu catòlic i la predicació agafés un nou impuls amb l’arribada de deu oratorians i la traducció al tàmil i al cingalès de l’Evangeli. Finalment, morí esgotats el 16 de gener del 1711, deixant setanta mil batejats. Fou canonitzat en el 2015.
Els cinc primers màrtirs franciscans: els preveres Berard, Ot i Pere, i els religiosos Acursi i Adjunt
Aquests cinc frares van enviats per sant Francesc mateix a predicar la fe del Crist als musulmans, com a missioners al Marroc, embarcant-se probablement des de Coimbra. Poc després d’arribar van ser capturats, interrogats sobre la seva fe cristiana, martiritzats i executats el 16 de gener del 1220 a mans dels musulmans. Són considerats els primers màrtirs de l’orde franciscà i van ser canonitzats el 1881.