Avui, dia 15 de març, celebrem la festivitat: de santa Lluïsa de Marillac, religiosa; i la de santa Madrona, verge i màrtir.
Santa Lluïsa de Marillac, religiosa
Va néixer prop de París l’any 1591 essent filla natural d’un cavaller francès, però reconeguda per aquest i educada en el si d’una família de la noblesa francesa. Molt aviat va prendre part en els cercles del renaixement religiós francès del segle XVII, sota el domini absolut del rei Sol. Ja casada i mare de família, tingué freqüents col·loquis amb sant Francesc de Sales (1618-1619) i amb sant Vicenç de Paül (a partir de 1624), que enfortiren considerablement la seva fe.
Després d’enviudar en 1626 renovà la seva consagració al Senyor i sota el guiatge durant vuit anys de sant Vicenç de Paül va col·laborar en les seves activitats missioneres i assistencials, fins que en 1629 el sant li confià visitar i animar els equips de “Senyores de la Caritat”. Entengué tot seguit, que servir els pobres era el mateix que servir Jesucrist. Aquesta dedicació es concretà posteriorment en la fundació de la Companyia de les Filles de la Caritat, que tenia una estructura innovadora que conjuminava la perfecció del claustre amb les activitats externes. Sant Vicenç digué d’elles: “Vosaltres, per monestir, teniu les cases dels malalts i aquella on resideix la superiora; per cel·la personal, l’habitació de lloguer; per capella, l’església parroquial; per claustres, els carrers de la ciutat; per clausura, l’obediència (…); per hàbit, el temor de Déu; per vel, la santa modèstia”. La santa es mantingué en la lluita i el treball a favors dels pobres fins gairebé els 70 anys quan morí a Paris un 15 de març de l’any 1660.
Es va inscriure en el cànon dels sants el 1934 i en 1960 fou declarada patrona de les treballadores socials i assistents de vells i malalts.
Santa Madrona, màrtir
Segurament fou una màrtir de Tessalònica, a la Grècia de començaments del segle IV. Segons sembla, era l’esclava d’una dona que, al descobrir que Madrona era cristiana, la va lligar i matar a cops. Les seves relíquies, dutes a l’edat mitjana per uns mercaders cap a Marsella, anaren a parar a Barcelona a causa d’una tempesta. Recalades doncs a Catalunya a finals del segle IX, foren col·locades en una capella al peu de Montjuic, d’on arrencà un culte que fou molt popular especialment entre la gent de mar, fins al punt que determinades biografies posteriors, la consideraren filla de la ciutat de Comtal i arribant fins i tot ser declarada patrona de la ciutat.
A partir del segle XVII, a causa de les guerres i altres causes diverses, les seves relíquies van anar pelegrinant per diferents edificis religiosos de la ciutat fins que, ja a finals del segle XIX, descansen a la parròquia de Santa Madrona del Poble Sec de Barcelona. Els seus atributs iconogràfics són la palma del martiri i un vaixell amb la bandera de Barcelona.