Avui, dia 15 de setembre, celebrem la festivitat de: la Mare de Déu dels Dolors (sota les advocacions de: Pietat, Soledat, Pia i Maria de la Creu, de la Mare de Déu del Mar); i la de sant Nicomedes, màrtir.
Mare de Déu dels Dolors
L’endemà de la festa de la Santa Creu, contemplem el dolor de Maria en el seguiment del seu Fill, un dolor que culmina en la contemplació de la seva mort. Al peu de la Creu, la maternitat de Maria -l’ànima de la qual, segons la profecia de l’ancià Simeó, fou traspassada per una espasa- s’estén a tot el Cos del Crist, que és l’Església. El dolor de Maria, mostra com la fidelitat al camí de Jesús, comporta compartí també la duresa i la foscor de la seva Creu, per arribar amb ell a la vida. “Stabat Mater dolorosa iuxta crucem lacrimosa dum pendebat Filius” (És la Mare dolorosa, prop de la creu tota plorosa, d’on el Fill penja clavat).
D’antiga tradició és contemplar els set dolors de Maria: els set esdeveniments de la vida de Jesús relatats pels evangelis que van fer patir a Maria: la profecia de Simeó, la fugida a Egipte, el Nen perdut a Jerusalem, la trobada de Jesús amb Maria a la via dolorosa, la presència de Maria al peu de la Creu de Jesús, el davallament de Jesús mort a la falda de Maria i la soledat de Maria en l’enterrament de Jesús al sepulcre.
Altres advocacions lligades a aquest dia, és la de Mara de Déu de l’Amargura, de la Pietat, Dolorosa, Soledat, Maria de la Creu…
El nom de Mar com a advocació mariana, és una de les més antigues. És un nom abreviat de la Mare de Déu del Mar, patrona dels mariners i de diversos oficis nàutics. Hi ha pocs noms que tinguin, un poder d’evocació tan immediat i poderós com aquest; suggerint grandesa i profunditat amb el significat evident del llatí “mare” (mar).
Sant Nicomedes, màrtir
La tradició més popular ens parla que, en el segle I, en l’època de Domicià, el sacerdot romà Nicomedes fou descobert sepultant cristians víctimes de la persecució. Arrestat, es negà a sacrificar als déus pagans, i aleshores fou flagel·lat fins a la mort i llençat al Tíber. El seu cos, recuperat per un clergue amic seu, fou sepultat en a la Via Nomentana. Sobre la seva sepultura, el papa Bonifaci V manà edificar un temple sepulcral.