Avui, dia 15 de maig, celebrem la festivitat: de sant Isidre, llaurador; de sant Pacomi, abat; i la de santa Joana de Lestonnac, religiosa.
Sant Isidre, llaurador
Nasqué cap al 1080 a Madrid, quan la petita vila acabava de ser conquerida als musulmans, en el si d’una família pobre. Malgrat els horaris duríssims que suposava treballar com a jornaler al camp; s’alçava sempre una mica més d’hora, per poder anar a missa, i feia pregària durant la jornada. Era un home callat i amable que dona tot el que pot als pobres, sense descuidar la seva esposa ni el seu fill. La seva mort s’ha de situar cap a l’any 1130.
Patró dels pagesos espanyols, ho és també dels catalans a partir de la seva canonització el 1622. Els seus atributs iconogràfics són unes garbes, els bous i l’arada. La llegenda ressalta les seves virtuts amb tota mena de miracles. Un dels més coneguts és els dels bous: acusat pel seu amo de que abandonava la feina per resar, aquest veu com els bous llauren la terra sols, tal vegada guiats per un àngel. Un altre és el miracle del molí, on Isidre multiplica el blat que ofereix als coloms afamats.
Sant Pacomi, abat
La seva hagiografia, ens explica que nasqué vers el 387 a l’Alt Egipte. Quan tenia uns vint anys fou reclutat per ser soldat romà contra la seva voluntat portant-lo a Tebes, on conegué els cristians locals, que tenien per costum portar menjar i consol cada dia als reclutes, a gent que no coneixien de res. Els seus companys l’explicaren: “són cristians i ens tracten així a causa del Déu del cel”. Això li impressionà profundament i, un cop finalitzà el servei militar, es convertí i es batejà.
Entrà en contacte amb diversos ascetes del desert i es feu ermità. Després de conèixer a sant Antoni i les laures de Macari, Pacomi inicia vers el 320 el monestir de Tabennisi a la dreta del Nil després de sentir una veu misteriosa que li deia: “Pacomi, quedat aquí i funda un monestir”. Durant la seva vida fundà altres vuit cenobis per a homes i dos per dones. Influí poderosament en el monaquisme occidental a través de la Regla que sant Jeroni traduí al llatí, essent considerat com a fundador del monacat cenobita cristià. Morí vers el 348
Santa Joana de Lestonnac, religiosa
Neboda de Montaigne, va néixer a Bordeus el 1556, de pare catòlic i mare protestant calvinista. Als 17 anys és donada en matrimoni contra la seva voluntat. Durant vint-i-quatre anys visqué una vida familiar, educant els seus set fills, de relacions cordials amb els veïns. La seva sensibilitat humana la fa propera i receptiva per tots els qui l’envolten. Després de la mort del marit, i amb els fills ja grans, Joana, amb 41 anys, demana per entrar en un monestir cistercenc, però la mala salut l’obliga a tornar a casa.
Des de llavors, volgué dedicar-se a l’educació de la joventut, preocupada per contrarestar la influència calvinista. I així fundà a Bordeus, inspirant-se en l’espiritualitat ignasiana de la Companyia de Jesús, la Companyia de Maria, la primera congregació religiosa per a l’educació de les noies. Es tracta d’una comunitat de germanes que harmonitzen la pregària i la vida contemplativa, amb la dedicació a l’ensenyament de les dones. Les caracteritzen trets ben ignasians com “trobar Déu en totes les coses”, el discerniment espiritual, l’acompanyament espiritual, el servei apostòlic… Morí l’any 1640. L’Església Catòlica la declarà santa el 1949.