Avui, dia 15 de febrer, celebrem: la festivitat de sant Claudi de la Colombière, prevere; i la dels sants Faustí i Jovita, màrtirs; i de sant Onèsim.
Sant Claudi de la Colombière, prevere
Neix el 1641 a Saint-Symphorien, prop de Lió (França). Estudià al col·legi jesuïta de Lió i a 17 anys, sent la vocació de fer-se jesuïta. Home culte, amant de l’art i la literatura, autor d’obres d’ascetisme, dedicà la seva vida a l’ensenyament i a la predicació. Rector del col·legi jesuïta de Paray-le-Monial, fou el primer director espiritual de santa Margarita Maria Alacoque, en les seves revelacions i en la devoció al Sagrat Cor, del qual ell ressalta sobretot, el caràcter de símbol de l’amor misericordiós de Jesús i d’invitació, a una confiança il·limitada en Déu.
Enviat un temps a Anglaterra, com a capellà de la duquessa de York, quan esclatà conspiració anticatòlica en 1678 en fou empresonat en condicions molt dures que debilitaren la seva salut ja afectada per la tuberculosi, fins que l’any següent fou expulsat i retornà a Lió, on morí el 15 de febrer de 1682 a 41 anys. Les seves relíquies es conserven a Paray-le-Monial. La seva canonització data de l’any 1992.
Sants Faustí i Jovita, màrtirs
Visqueren al segle II. Sant Faustí, nomenat bisbe de Brescia, la tradició ens el presenta sempre, juntament amb el seu company laic sant Jovita. Sembla que en temps d’Adrià, vers l’any 120, tots dos van ser arrestats en aquella ciutat llombarda per negar-se adorar els déus pagans, i van sofrir una sèrie de martiris i decapitats.
Al segle VIII, l’abat de Montecassino, se’n va endur un braç del màrtir per al culte del seu monestir. Els habitants de Brescia, li atribueixen tota mena de miracles i intercessions, especialment en el setge que va patir la ciutat el 1438. A Catalunya rep culte a Noves de Segre.
Sant Onèsim, deixeble de sant Pau
Era esclau del cristià Filèmon, a la ciutat de Colosses, a l’actual Turquia. Escapat del seu amo, va anar a raure a la presó on l’apòstol Pau estava detingut. Fou guanyat per al Crist per sant Pau, que el batejà i després, el va fer tornar al seu amo, però amb una carta en la qual li demanava de rebre’l com un germà. Onèsim acompanyarà així Tíquic, que portarà, juntament amb la carta a Filèmon, la carta als Colossencs, i s’incorporarà a aquella comunitat. Segons tradicions posteriors, hauria esdevingut bisbe d’Efes i morí màrtir.