El llibre dels Nombres ens conta que al pas dels desert, el poble malparlava de Déu per la duresa de la vida. Les serps que els picaven eren sinònim de mort; la serp sempre a la Bíblia representarà quelcom abjecte. També és abjecte la creu; però de la mateixa manera que una representació de la serp salvava la vida al qui la mirava, així ens ho diu: «Moisès va fer una serp de coure, la va posar en forma d’estendard, i tothom qui havia estat picat, si mirava la serp de coure, salvava la vida.»; així també qui mira la creu, qui l’accepta, començarà a descobrir el camí de la salvació. Avui podem recordar el cant del Divendres Sant i que, avui, l’Església proposa cantar de nou: Nosaltres hem de gloriar-nos en la creu de Nostre Senyor Jesucrist, pel qual tenim la salvació, la vida i la resurrecció; ell ens ha salvat i ens ha alliberat.
