Avui, dia 14 de febrer, celebrem la festivitat dels sants: Ciril, monjo i el seu germà Metodi, bisbe; de sant Maró, monjo; i la de sant Valentí, bisbe i màrtir.
Constanti i Miquel, eren dos germans de Tessalonica (Grècia) actual), que coneixien l’eslau i per això foren enviats a Moràvia, pel patriarca de Constantinoble, per anunciar-hi el Crist. El 868 anaren a Roma, on el papa Adrià segon, aprovà els seus mètodes evangelitzadors. Ciril i Metodi, són els noms que prengueren com a monjos. Recorregueren diversos països, amb una gran voluntat d’acomodar els ritus i els textos, a la cultura dels pobles evangelitzadors. Obra seva, és la creació de l’alfabet eslau, anomenat “ciríl·lic”. Ciril morí a Roma el 869, i Metodi a Moràvia el 885. El cos de Ciril fou repatriat a Salónica, la seva ciutat natal, el 1976 en prova de comunió entre l’església llatina i les esglésies gregues i eslaves. Són copatrons d’Europa.
Maró, monjo que, al començament del segle V, feu reflorir el desert de Síria. Un monestir construït a la seva memòria, fou el bressol de l’església catòlica maronita.
Valenti nasqué en algun lloc d’Itàlia a finals del segle II. La tradició més coneguda però, és la que fa referència a sant Valentí com a bisbe de Terni. Sembla que tenia fama, de ser un home caritatiu i posseïdor del do de guarir malats, i bon predicador. Assabentades d’aquestes qualitats les autoritats, van ordenar arrestar el bisbe Valentí, que va ser empresonat. L’emperador Aurelià, decretà que fos interrogat per tal que renunciés a la seva fe, però com tants altres màrtirs de l’època, no va voler renunciar a la fe cristiana. Per aquest motiu fou condemnat a mort decapitació, el 270. Un grup de cristians en va recollir el cos, i el va enterrar a la vora de la Via Flaminia, on posteriorment, es va construir una basílica en honor del màrtir. La seva festivitat data del segle XVI.