Avui, dia 14 de desembre, celebrem la festivitat de: sant Joan de la Creu, prevere i doctor; de sant Venanci Fortunat, bisbe; i de la beata Francesca Schervier, religiosa.
Joan de la Creu (Juan de Yepes Álvarez) va néixer a Àvila al 1542. Segurament és el místic més rellevant dels temps moderns, i un magnífic poeta. Estudià als Jesuïtes i a la universitat de Salamanca. L’any 1567, santa Teresa el guanyà per a la reforma carmelitana, en la qual excel·lí com a mestre i director espiritual, i com a reformador de la branca masculina del Carmel. Ascètic i seriós, no sempre fou comprès. Va ésser víctima de les lluites de poder, i de les obsessions antiherètiques del moment, cosa que li provocà presó i moltes penalitats. Representa el cim de l’escola ascètico-mística castellana. Els seus escrits tingueren, un pes decisiu en l’espiritualitat moderna. Expressa allò que és inexpressable, és a dir, l’experiència mística. Per això, a més de les fonts bíbliques (especialment El Càntic dels càntics), utilitza procediments i formes de la poesia tradicional i renaixentista, que omple de contingut religiós. Morí a Úbeda (Jaén), 1591 essent canonitzat el 1726. L’any 1926 fou declarat Doctor de l’Església Universal.
De sant Venanci Fortunat, s’ha dit que els seus poemes, representen el pas del món llatí al món medieval. Nascut prop de Treviso, cap l’any 530 i format a Ravenna (Itàlia), dugué una vida itinerant per Alemanya i França fins que a Poitiers, conegué santa Radegunda, esposa i després viuda de Clotari I, que s’havia retirat a un monestir. Influït per ella, es feu capellà i, cap al 597, esdevingué bisbe de Poitiers. D’ell en queden innombrables poemes, vides de sants, i també himnes que van passar a la litúrgia, com ara l’himne a la creu “Vexilla Regis”. Mori poc després de l’any 600.
La beata Francesca Schervier, nascuda a Aquisgrà, Alemanya l’any 1819, fou la fundadora de les Germanetes dels Pobres de Sant Francesc, orde dedicada als més desfavorits. En el moment de la mort de la beata Francesca el 1876, la seva fundació comptava amb nombroses cases. L’orde, finalment fou aprovada per la Santa Seu, el 1908.