Avui, dia 14 de maig, celebrem la festivitat de: sant Maties, apòstol; i la de santa Gemma Galgani, verge.
Sant Maties, apòstol
Segons explica el llibre dels Fets dels Apòstols, Maties (o Macià), havia “seguit Jesús des del seu baptisme fins a la seva ascensió“. Quan calgué completar el nombre dels Dotze Apòstols, després de la defecció de Judes Iscariot, es proposaren dos candidats, Josep i Maties, i aquest últim fou l’elegit per la sort per associar-lo al nombre dels “testimonis de la resurrecció” del Senyor. Anteriorment al Vaticà II la seva festa es celebrava el 24 de febrer i s’acostumava a associar a l’inici de la primavera: “per sant Macià, l’oreneta ve i el tord se’n va”.
Santa Gemma Galgani, verge
Nasqué l’any 1878 a la Toscana italiana. Filla de pares veritablement exemplars, tot hi haver tingut un benestar econòmic notable, Gemma, es queda orfe i sense res als 18 anys. És acollida, per caritat, però amb molt d’afecte, per la família Giannini, on va viure fins a la seva mort. Quan encara era una nena, va sorgir al cor de Gemma, una sol·licitud i preocupació pels pobres, cosa que ja no l’abandonarà mai. En plena joventut, Gemma cau malalta de gravetat, la seva vida fins la mort, estarà plena de proves i sofriments. Per aquesta mala salut no va poder ingressar, com volia, a la congregació de les monges passionistes.
Era una persona de gran devoció a la passió del Senyor: “Jesús ha estat home dels dolors i jo vull ser filla del dolor”; d’un amor molt especial a la Mare de Déu, a l’Eucaristia i a la conversió de les ànimes. Tingué fortes experiències místiques: el 1899 rep els estigmes, que es repetiren periòdicament des de les vuit del vespre del dijous fins a les tres de la tarda del divendres. Abraçada a la creu lliurà el seu esperit al Senyor, el dissabte sant de 1903: tenia aleshores 25 anys. Va ser pujada als altars el 1940.