Avui, dia 14 de gener, celebrem la festivitat de: sant Joan de Ribera, bisbe; sant Feliu de Nola, prevere; i sant Devasahayam Pillai, laic.
Sant Joan de Ribera, bisbe
Nasqué a Sevilla l’any 1532 en el si d’una família noble. Des de petit fou orientat cap a la carrera eclesiàstica. Estudià a Salamanca d’on sortí convençut de la importància de l’aplicació del concili de Trento. Va ser bisbe de Badajoz, més tard d’Alacant, i nomenat patriarca llatí d’Antioquia. Finalment, esdevingué arquebisbe de València, on desplegà una gran activitat pastoral. És el fundador del famós col·legi del Corpus Christi, per formar sacerdots diocesans segons les reformes tridentines. Els darrers anys de la seva vida, fou també virrei de València i davant el problema dels falsos conversos, propugnà l’expulsió dels moriscos (musulmans convertits al cristianisme que sovint mantenien pràctiques i costums islàmics).
A principis del segle XVII, veié que a la ciutat de València molts campanars no es feien servir correctament, ordenà que sonessin per anunciar els oficis litúrgics, recordar als cristians la necessitat de la pregària, i avisar sobre els moments de caritat com la recollida d’aliments per als pobres. Home auster i amb fama de sant, morí el 6 de gener de l’any 1611. Fou canonitzat en 1960. Donat que la seva mort coincideix amb l’Epifania, a València i en molts altres llocs, la seva festivitat se celebra avui, dia 14.
Sant Feliu (Fèlix) de Nola, prevere
Les poques notícies que en tenim d’ell les dona sant Paulí de Nola en els poemes que li dedicà, escrits entre el 395 i 409. També escriviren sobre ell: Beda el Venerable, Agustí d’Hipona i Gregori de Tours. El papa sant Damas I li dedicà un poema. Segons ells, Feliu, va néixer a Nola (Campània) al segle III, fill d’un ric sirià, que havia anat a Itàlia per qüestions de treball. Consagrat sacerdot oferí el seu ajut al bisbe de Nola, Màxim. La seva existència està plena de nombrosos patiments. Durant les persecucions dels cristians, va ser empresonat diverses vegades. Refusà al càrrec de bisbe, preferint continuar la seva missió evangelitzadora com a prevere. Passà la resta de la seva vida vivint en la pobresa absoluta. La seva canonització és antiga.
Antigament, era considerat el protector dels gats: la llegenda explica que una vegada, estant amagat en una cova, els gats van avisar-lo que els soldats s’acostaven per capturar-lo, i fins i tot van espantar alguns dels perseguidors.
Sant Devasahayam Pillai, laic
El primer laic de l’Índia canonitzat, nasqué l’any 1712 a Nattalam, al regne de Travancore, actual estat de Kerala, al sud de subcontinent. El seu nom de naixement era Neelakandan i pertanyia a una família hindú de classe alta. Mitjançant el contacte amb un oficial holandès catòlic es va convertir al cristianisme i fou batejat en 1745, prenent el nom de Devasahayam, que vol dir “Déu ajuda”. Després de la seva conversió va defensar obertament la seva fe cristiana i la igualtat de totes les persones, sense distinció de castes. Acusat de practicar i predicar el cristianisme, en 1749 fou detingut, torturat i portat de poble en poble perquè la gent el veiés i l’insultés, amb la intenció d’humiliar-lo públicament, però ell parlava amb calma i pregava en silenci. Quan se li preguntava per què no abandonava el cristianisme, responia que ell no podia negar la veritat que havia descobert, i que Déu era la seva força. Finalment, el 14 de gener de 1752 fou afusellat per ordre del rei. Fou canonitzat el 2022.