Avui, dia 13 de març, celebren la festivitat: dels sant Macedoni, Patricia i Modesta, màrtirs; de sant Salomó rei d’Israel; i de sant Ramir, monjo i màrtir.
Sants Macedoni, Patrícia i Modesta, màrtirs
Macedoni era prevere de la comunitat de Nicomèdia, al nord-oest de l’actual Turquia. Patricia era la seva dona, i Modesta la seva filla. Durant la persecució de Dioclecià en el 303, els cristians d’aquella zona van veure’s obligats a refugiar-se en coves. L’antic martirologi Jeronimià de mitjans segle IV ja els recull com a màrtirs, tot i que no en sabem la data concreta.
Sant Salomó, rei d’Israel (Antic Testament)
Tal com narra la Bíblia, fou fill del rei David i Betsabé, essent el tercer i últim rei d’Israel unificat. Regnà durant quaranta anys, quedant situat entre el 970 i el 931 aC. El seu regnat es narra en el Primer Llibre dels Reis. Se li atribueix la construcció del primer temple de Jerusalem (o de Salomó) així com l’autoria dels llibres de l’Eclesiastès, dels Proverbis i el Càntic dels Càntics, tots ells inclosos a la Bíblia on es nota una redacció final d’un autor d’època posterior a la seva.
El seu regnat va ser pròsper: es dedicà a fer grans obres per tot el país i fer pactes Egipte, Fenícia, Aràbia, Edom i Damasc. Es famosa la visita de la reina de Sabà, així com proverbial la seva riquesa i la seva saviesa que li permetia resoldre casos complicats. Quan Salomó ja era vell es va veure influenciat per les seves esposes (set-centes) i concubines (prop de tres-centes), i veient la seva feblesa començaren les conspiracions. A la seva mort, el regne es dividí entre el regne de Judà i el d’Israel, que seguiren una evolució independent, moltes vegades hostil.
Sant Ramir, monjo i màrtir
Ésun màrtir del segle VI. La passió d’aquest sant va indefectiblement lligada a la de Vicenç, abat del monestir de Sant Claudi de Lleó. Ramir n’era el prior i, juntament amb dotze monjos més, van patir la persecució dels últims focus dels sueus arrians morint en el 554 a ganivetades mentre cantaven el credo nicè que reconeix la divinitat del Crist. Els seus membres foren dispersats pels camps propers d’on foren recollits per altres cristians. Les seves relíquies es conserven a la catedral de Lleó que tradicionalment el celebra l’11 de setembre (seguint altres fonts documentals).