Avui, dia 13 de desembre, celebrem la festivitat de: santa Llúcia, verge i màrtir; i la de santa Otília, abadessa.
Santa Llúcia és una de les màrtirs amb una devoció més antiga i més estesa. A la vida de la qual, s’han anat afegint al llarg dels segles elements nous. Les actes del seu martiri expliquen que Llúcia era filla d’una família benestant de Siracusa (Sicília), nascuda cap al 280. Moguda per la seva profunda fe cristiana, va voler consagrar la seva vida a Crist. Va optar per la via més ascètica: va donar els seus béns als pobres, i va rebutjar el matrimoni amb el seu promès. Aquest, no va dubtar a denunciar-la davant les autoritats pel fet de ser cristiana. Llúcia va ser arrestada per la justícia romana que la va interrogar incessantment per tal que abandonés la seva fe: però es va mantenir ferma malgrat les amenaces de tortura. Finalment, Llúcia morí màrtir a Siracusa, probablement l’any 304, sota la darrera de les persecucions contra els cristians, la de Dioclecià.
Santa Otília, nascuda a Oberheim, Alsàcia, cap a l’any 660, era filla dels ducs d’Alsàcia, que en néixer cega la van rebutjar i la van donar a un convent. La vida d’aquesta santa, està plena de miracles i de fets extraordinaris. A dotze anys, el bisbe sant Erhard de Ratisbona, va visitar el convent i va batejar la noia que, en el mateix moment de rebre l’aigua, va ser guarida. La notícia del miracle va arribar a oïda del germà de la santa, que la va anar a buscar i la va tornar a casa, però el pare es va mostrar molt contrariat. Pacificada la família, santa Otília va entrar a la vida religiosa, i va fundar diversos monestirs benedictins, a la vall del Rin, dels quals va ser abadessa. S’adormí en el Senyor, l’any 720.