Avui, dia 13 de maig, celebrem la festivitat: de santa Glicèria, màrtir: de la Mare de Déu de Fàtima; de sant Pere Regalat, franciscà; i la de santa Maria Dominica Mazzarello, religiosa.
Santa Glicèria de Trajanopolis, màrtir
Molt venerada pels grecs i els siríacs, aquesta noia, filla d’un oficial romà resident a l’Àsia Menor en el segle II, quan l’ordenaren oferir sacrificis durant una festa pagana, mostrà una gran intrepidesa, feu el senyal de la creu al front tot dient “aquesta és la meva llum”, i trencà l’estàtua de Júpiter. Llavors l’empresonaren i la condemnares al martiri i la mort.
La Mare de Déu de Fàtima
Del 13 de maig al 13 d’octubre de 1917, en plena Primera Guerra Mundial, tres pastorets del poblet de Fàtima, a Portugal, van veure la Mare de Déu que, un cop al mes, se’ls apareixia amb un missatge, que convidava al res del rosari i a la penitència, per la conversació dels pecadors i per la pau del món. “Jo soc la Mare de Déu del Roser. Desitjo que en aquest lloc s’edifiqui una església i que preguin cada dia el sant rosari. (…) És necessari que es converteixin, que demanin perdó pels seus pecats; no ofenguin més a nostre Senyor que ja està molt ofès”. I alhora, els pastors esdevenien dipositaris d’uns “secrets” de tons més o menys apocalíptics.
Tretze anys després, l’autoritat eclesiàstica declara les aparicions “dignes de fe” i autoritza el culte a la Mare de Déu de Fàtima. Des d’aleshores, Fàtima i la imatge que allí es venera, han esdevingut un centre de fe i de pelegrinatge d’abast mundial. Dos dels pastors, Francesc i Jacinta, foren canonitzats en el 2000. La tercera, Lucia, que morí en el 2005, fou declarada venerable pel papa Francesc en el 2023.
Sant Pere Regalat, religiós
Nasqué a Valladolid cap a l’any 1390. Sent la vocació religiosa, i amb catorze anys entra al convent de sant Francesc de la mateixa ciutat. Hi sabé promoure com altres franciscans del seu temps, una reforma de la seva congregació, molt centrada en el retorn a l’austeritat, el despreniment i la penitència. Alhora, dedicava un gran esforç en el servei als pobres, i en l’atenció pastoral dels pagesos. Fou nomenat superior de diverses comunitats i ermitoris. El final de la seva vida, sense deixar la seves rigoroses pràctiques ascètiques, es caracteritzà per diversos dons místics i taumatúrgics.
“La flor de la reforma franciscana” morí a La Aguilera, Burgos el 1456, on la seva fama de santedat es va estendre ràpidament. Fou canonitzat l’any 1746 i el mateix any declarat patró de Valladolid. La seva festivitat és el 13 de maig, aniversari de la translació de les seves relíquies. A pagès, és coneguda la dita (amb diverses variants): “si plou per Sant Pere Regalat plou 40 dies de comptat”.
Santa Maria Dominica Mazzarello, religiosa
Va venir al món l’any 1837 a Mornese, Itàlia. Filla d’una senzilla família de pagesos, fou una jove emprenedora, amb capacitat de risc i sacrifici. La seva trobada amb sant Joan Bosco el 1864 va ser-ne decisiva. El fundador dels salesians, que pensava llavors organitzar alguna cosa pel bé de les joves, va establir les bases, amb l’estreta col·laboració de Maria Dominica, del que més tard cristal·litzaria en la Congregació de les Filles de Maria Auxiliadora, coneguda com a salesianes. Malgrat els pocs estudis, esdevindria la seva primera Mare General. Se sentia estimada per Déu i volgué comunicar a tothom el secret de la felicitat: l’amor que Déu té a cada persona humana. Morí amb 44 anys l’alba del 14 de maig del 1881. La seva santedat fou proclamada el 1951.