Avui, dia 13 de gener, celebrem la festivitat de:
Sant Hilari, bisbe i doctor
Va néixer a Poitiers, França, probablement cap a l’any 310. De família pagana acomodada, va rebre una formació retòrica, que es pot reconèixer amb claredat en els seus escrits. Però la lectura dels filòsofs antics no li treuen de la seva angoixa intel·lectual que el porta a preguntar-se pel sentit de la vida i la recerca de la felicitat, fins que va llegir la Bíblia i descobrir que Crist és qui allibera del buit de l’existència. Batejat cap al 345, és elegit bisbe de Poitiers vers el 350. En els anys successius va escriure la seva primera obra titulada: “Comentari a l’evangeli de Mateu”. Es tracta del comentari més antic en llatí, que ens ha arribat d’aquest evangeli.
Hilari va entrar en contacte amb un context religiós, totalment dominat per l’arrianisme, mostrant sempre un esperit conciliador. Però, les seves posicions defensant la divinitat de Crist, provocaren que fou exiliat per l’emperador Constanci II a Frígia i Bitinia (actual Turquia). L’exili de quatre anys a Orient, li donà ocasió per a endinsar-se en la qüestió trinitària tot escrivint la seva gran obra: “De Trinitate”. Hi afirma: “La unitat del Pare, del Fill i de l’Esperit Sant és una sola i, tanmateix, són tres persones distintes, però no separades per essència”.
A la seva tornada de l’exili, a principis de la dècada del 360, immediatament va reemprendre l’activitat pastoral a la seva església. L’influx del seu magisteri, però, es va estendre de fet molt més enllà dels confins d’aquesta. Els últims anys de la seva vida va compondre els “Tractats sobre els salms”, només tingui temps de comentar-ne 58. En diverses ocasions es va trobar i acollir sant Martí, el futur bisbe de Tours, afavorint el monaquisme a les Gàl·lies. Morí l’any 367. És doctor de l’Església Universal des del 1851.