Avui, dia 13 de desembre, celebrem la festivitat de: santa Llúcia, verge i màrtir; i la de santa Otília, abadessa.
Santa Llúcia de Siracusa, verge i màrtir
És una de les màrtirs amb una devoció més antiga i més estesa. A la vida de la qual s’han anat afegint al llarg dels segles elements nous. Les actes del seu martiri expliquen que Llúcia era filla d’una família benestant de Siracusa (Sicília), nascuda cap al 280. Moguda per la seva profunda fe cristiana, va voler consagrar la seva vida a Crist. Va optar per la via més ascètica: va donar els seus béns als pobres, i va rebutjar el matrimoni amb el seu promès. Aquest, no va dubtar a denunciar-la davant les autoritats pel fet de ser cristiana.
Llúcia va ser arrestada per la justícia romana que la va interrogar incessantment per tal que abandonés la seva fe: però es va mantenir ferma malgrat les amenaces de tortura: “jo soc una serventa del Déu etern que ha dit: ‘us conduiran davant els governadors i els reis perquè doneu testimoni davant d’ells i davant els pagans. Quan us hi portin no us preocupeu del que haureu de dir ni de com parlareu: en aquell moment direu allò que us serà inspirat, perquè no sereu vosaltres qui parlareu, sinó que l’Esperit del vostre Pare parlarà per mitjà vostre”.
Un dels episodis més coneguts del seu martiri, probablement una addició medieval, explica que li van arrencar els ulls, o bé ella mateixa se’ls va treure per evitar la persecució del pretendent, però Déu li retornà la vista miraculosament. Per aquest motiu, la iconografia la mostra sovint portant un platet amb els seus ulls i que sigui invocada com a protectora de la vista.
Finalment, fou executada i morí màrtir a Siracusa, el 13 de desembre de l’any 304, sota la darrera de les persecucions contra els cristians, la de Dioclecià. Com indica el seu propi nom, santa Llúcia és una seguidora de la Llum de Jesucrist, i la seva festa ha esdevingut una festa de la llum: patrona dels cecs i pel fet que el 13 de desembre és ben a prop del solstici d’hivern, un dels dies més curts de l’any, que són preludi dels dies que tornaran a allargar-se, cosa que té especial rellevància a Escandinàvia.
Santa Otília (Odília) d’Alsàcia, abadessa
Nascuda a Oberheim, Alsàcia, cap a l’any 660, era filla dels ducs d’Alsàcia, que en néixer cega la van rebutjar i la van donar a un monestir. La vida d’aquesta santa, està plena de miracles i de fets extraordinaris. A dotze anys, el bisbe sant Erhard de Ratisbona, va visitar el convent i va batejar la noia que, en el mateix moment de rebre l’aigua, va ser guarida. La notícia del miracle va arribar a oïda del germà de la santa, que la va anar a buscar i la va tornar a casa, però el pare es va mostrar molt contrariat. Pacificada la família, santa Otília va entrar a la vida religiosa, i va fundar el monestir benedictí de Hohenbourg, a la vall del Rin, del qual va ser abadessa. S’adormí en el Senyor, l’any 720.
Un dels miracles més famosos atribuïts a la nostra santa, diu que, veient un pelegrí feble i assedegat, va fer brollar una font, tot picant com Moisès amb el bàcul una roca. Aquesta “font de Sainte-Odile” encara existeix i és lloc de peregrinació per als qui busquen curació de malalties oculars.