Avui, dia 13 d’agost, celebrem la festivitat de: sants màrtirs Poncià, papa i Hipòlit, prevere; de sant Joan Berchmans religiós; sant Màxim, el Confessor; la reina santa Rodegunda; i la dels beats Felip de Jesús Munárriz i companys, màrtirs.
Sants Poncià, papa i Hipòlit, prevere, màrtirs
Papa i antipapa respectivament, foren condemnats a treballs forçats en l’exili a les mines de Sardenya durant la persecució. Allà es reconciliaren abans de morir per les dures condicions del lloc: “Pare, concediu a aquest vostre servent servidor que faci pasturar el vostre sant ramat; que sempre faci propici el vostre rostre; que distribueixi els càrrecs d’acord amb el vostre precepte”. Hipòlit és el gran comentarista de l’Escriptura i molt significatiu per la història de la litúrgia.
Sant Joan Berchmans, religiós
Nascut a Bramant, després de la mort de la seva esposa llegí la biografia de sant Lluís Gonzaga i entra als jesuïtes de Malines. Enviat a Roma per ampliar estudis, morí d’una breu malaltia el 1621 a l’edat de 22 anys, després donat exemple de gran aplicació intel·lectual i de preferència pels valors espirituals: “fes bé el que fas i aprofita al màxim fer les coses més petites”. Malgrat que la seva curta vida fou conegut pel seu somriure, essent un exemple de com viure amb alegria amb el Senyor. Fou canonitzat l’any 1888.
Sant Màxim, el confessor
Nascut vers el 580, arribà a ser Abat de Crisòpoli, prop de Constantinoble. A causa de les invasions perses, hagué de fugir a Cartago, al nord d’Àfrica. Va ser cèlebre per la seva doctrina i el seu zel per la veritat catòlica. Va lluitar amb valentia contra els monoteletes. L’emperador herètic Constant el detingué a l’edat de 82 anys, li va tallar la llengua i la mà dreta. Aquest ancià confessor de la fe, mut i manc, després de ser empresonat i de patir crueltats de tota mena fou exiliat a la zona de Geòrgia on va morir l’any 662. És reconegut com a Pare de l’Església, com un dels teòlegs dels primers segles que posaren els fonaments de la fe.
Santa Rodegunda, reina dels francs
Nascuda vers l’any 520 en el si de la família reial de Turíngia, al centre de l’actual Alemanya. Quan Turíngia va ser envaïda per les tropes del rei Clotari, la princesa i el seu germà van ser capturats i, anys més tard, fou casada a contracor amb el rei franc. Després de l’assassinat del seu germà per part del rei, la reina va repartir els seus béns i es va retirar al monestir de la Santa Creu de Poitiers, que ella havia manat de construir. Va servir sota la Regla de sant Cesari d’Arle dedicant-se a una vida de pregària, de penitència i de servei als pobres i malalts. Morí al monestir el 13 d’agost de l’any 587.
Beats Felip de Jesús Munárriz i companys, màrtirs de Barbastre
Foren detinguts al començament de la Guerra Civil, durant l’assalt al convent claretià de Barbastre el 20 de juliol de 1936. El superior i dos preveres més van ser els primers a ser afusellats sense judici, als qui seguiren els altres 48 claretians. El testimoni d’aquests màrtirs claretians, la majoria estudiants, esdevé avui un estímul de fidelitat en la fe i la pau. Foren beatificats el 2013. Aquelles setmanes moriren també el bisbe de la diòcesi Florentino Asensio i el laic gità Ceferino Jimènez (beatificats el 1997), així com els divuit benedictins de monestir del Pueyo (beatificats el 2013).