Avui, dia 13 d’abril, celebrem la festivitat de: sant Martí I, papa i màrtir; i la de sant Hermenegild, màrtir,
Sant Martí I, papa
Formava part del clergat romà. El 649 fou elegit papa i consagrat, sense l’aprovació de l’emperador bizantí, al qual estava sotmesa Roma en aquells moments. Va combatre el monotelisme (que negava la doble naturalesa de Jesús) que volia imposar l’emperador romà d’Orient, Constant II, per la qual cosa l’emperador el feu capturar a Roma, va ser dut a Constantinoble, degradat públicament i deportat a Crimea, on morí de misèria un 13 d’abril de l’any 655: “visc les angoixes de l’exili, desposseït de tot, allunyat de la meva Seu: alimento el meu dèbil cos amb dur pa; però no em preocupen les coses terrenals”. Des de llavors ha estat venerat com a màrtir de la fe, essent l’últim dels papes màrtirs.
Sant Hermenegild, màrtir
La monarquia visigoda que governava la península Ibèrica en el segle VI, en temps del rei Leovigild, professava la fe arriana (que afirmava que Jesús no era Déu), mentre la majoria de la població era catòlica.
El seu fill primogènit, Hermenegild (que significa “guerrer fort”) educat en la fe arriana, es va casar amb una catòlica. Donat que en aquella època la no confessionalitat de l’estat i la llibertat religiosa eren desconegudes, per evitar problemes, fou enviat pel seu pare com a governador del sud peninsular. Allà, Hermenegild es convertí al catolicisme possiblement per sant Leandre, bisbe de Sevilla, i en negar-se a retornar a Toledo es va interpretar com una declaració de guerra esdevenint la lluita armada contra el seu pare, el qual el vencé fàcilment. Com que no va renegar de la seva fe catòlica, el va exiliar empresonat a València i després a Tarragona, on l’any 586 va ser finalment executat per ordre del seu propi pare en refusar rebre la comunió arriana. Fou canonitzat mil anys després: en el 1585.